dimarts, de febrer 20, 2007

Les coses que passen als trens

Els habitants del Japó ens passem hores als trens, jo, pràcticament unes 4 hores diàries.
No és estrany, doncs, que entre la munió de gent apareguin personatges que semblen més d'una pel.lícula d'Anime que de la vida real.

Els vagons de tren són plens a vessar, com us podeu imaginar, homes i dones encabits tots al mateix espai, aquesta circumstància facilita l'acció de professionals de la magrejada.

L'altre dia, un amic em va explicar que aquests personatges es divideixen en categories segons l'estil que utilitzen, curiós si més no.

En primer lloc tenim el "Chikan" o el "toca culs", sovint és el típic treballador d'oficina, vestit i corbata, viatja amb una cartera o un periòdic, que li serviran d'eines que li ajudaran a assolir el seu objectiu.
Aquest espècimen prefereix el centre de les aglomeracions prova d'envoltar-se de companyia femenina, es col.loca darrera la víctima i la "tanteja" amb el periòdic o amb la cartera. Segons la reacció passa al segon moviment, si duu cartera, atansa el puny amb el que subjecte la mansa a les natges de la dona i torna a "tantejar", si no hi ha reacció contraria, ( us pot semblar increïble, però molt sovint no n'hi ha), passa a la culminació, amb el palmell de la mà es va recreant ara una galta, ara l'altre. Es el moment més perillós, perquè pot ser descobert per un altre passatger que el denuncii. En cas de perill, dissimula gràcies al periòdic o la cartera, i baixa a la propera parada, per evitar problemes.

En segon lloc, hi ha el "Erojiji", o el "refregador eròtic", aprofita els moments de pujar al tren o baixar, quan les topades són freqüents, per arrambar-se a les noies. Un cop triada una víctima, aprofitant les sacsejades del tren, es va refregant l'entrecuix pels darreres femenins, cames, o el que tingui més aprop. Preferiblement culs, clar. Va fent fins que s'escorre. Normalment no utilitza les mans, que té ocupades aferrant-se a les anelles del tren o les barres, per això és més difícil de perseguir. En cas de perill, ho nega tot, i no baixa del tren.

Tenim també el "Sukebe" o "grapejador", és el més descarat, va directe al gra, toca i saluda, si hi ha permís va fent, arriba fins on li deixin, és un "gigoló" de la carícia. Sembla que alguns d'ells han aconseguit cites, amb les seves "víctimes", per acabar la feina a algun Love Hotel dels milers que hi ha escampats per la ciutat. No sembla haver gaires denuncies de "Sukebe" al contrari dels altres dos, fins hi tot hi ha hagut casos on la "víctima" els ha defensat o encobert. Hi és que hi ha gustos per tothom.

Hi ha molts tipus de "Sukebe".
L'aficionat, encara maldestre.
El "passiu", que només mira, escots, sota faldilles,...
El "fotogràfic" que aprofita les càmeres del mòbil per fotografiar escots si viatja dret o sota faldilles quan les estudiantes pugen les escales.
Aquests han creat càmeres ocultes dignes del espies de la CIA o el Mosad.
Els "Sukebe entrebancador", que escomet la víctima aprofitant el flux de gent.

De totes maneres és molt arriscat, i la policia no està per orgues, el sol fet de "guaitar" sota les faldilles d'una dona es un delicte, i si la dona és menor d'edat, vol dir menor de 20 anys, vas de pet a la caserna amb multes de 300.000 iens. uns 2.000 euros.

Les companyies ferroviàries ha adaptat vagons exclusius per dones a les hores punta, un per tren, que no és gaire.


Algú, ha intentat fer negoci, recreant en un bar-club un vagó de tren de la línia central de Tòquio, la Yamanote.
En aquest local, les noies van entrant i sortint del vagó, com si es tractés d'un tren de veritat, van vestides d'oficinistes, estudiantes, marineretes, i es deixen tocar, fregar, i remenar, això si, sense arribar al "complet". Els clients disposen de begudes, i un temps limitat pel bitllet del trajecte, com si es tractés d'una tarifa de tren.
Conec el web d'aquest bar, però no us el penso dir.

3 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Aqui tenim els xunguitus, els cantaors amaters d,influencies killocalorres que es dediquen a crear ambients d,aquells qualificats com a tipical spanish per part dels turistes mes folklorics.

En tot cas, el que em crida l,atencio del que comentes es que hagi algu que ho aprofiti per a fer negoci.

Aps... i que no parlis de menjar ... hehehe

vullunfestuc ha dit...

Llegint articles com aquest no convenceré mai a la meva xicota per visitar el japó!

Laura ha dit...

Jajajaja, aqui son una mica més llençadets, però potser no n'hi han tants com expliques d'alla...
I si, sembla que es fa negoci de tot.. i si no mirem a Italia, que han fet una especie de garatges sense sostre perque la gent vagi a fer les seves coses amb el cotxe i cobren 3 euros l'hora!!