Quan anava a escriure aquest post he trobat aquesta perla de Saül Gordillo que expressa perfectament els meus sentiments d'avui.
"El catalanista deprimit
Cap de setmana dramàtic per al sobiranista vençut pel desànim. Un cop esfumada la figura fantasmagòrica del català emprenyat, una invenció molt ben trobada a cop de ploma per Enric Juliana —però inexistent a les urnes—, aquests dies d'estiu es podria caricaturitzar un altre tipus de català, el catalanista deprimit. Es tracta d'un retrat robot de català que cada cop que sent clàxons, petards i coets d'eufòria per la Roja es posa dels nervis. No és cap patologia, sinó simplement que no sent els colors de la selección com a propis, i li provoca un cert repel·lús l'excés d'eufòria espanyolista en l'àmbit politicomediàtic [La fúria espanyola multiplicada per Cuatro]. Aquest català en qüestió —que existeix, i que els del CEO l'estan buscant a cop demoscòpic— s'indigesta quan esmorza al matí tot llegint un article a La Vanguardia en què el president de la Generalitat, José Montilla, sosté: Por qué quiero que gane España. O després si navega pel bloc de Miquel Iceta, que també vol que guanyi la Roja.
Tot això el mateix cap de setmana que la xarxa bull amb el relleu d'Antoni Bassas com a director i presentador d'El Matí de Catalunya Ràdio [Suport al Facebook a Antoni Bassas]. Però les reaccions dels blocaires són desiguals. Des dels pocs que se n'alegren —el professor universitari Josep Sort, que escriu Fote't Bassas, fote't— fins als més que ho lamenten —com el també professor universitari Enric I. Canela, que es consola amb un Sempre ens quedarà RAC1. Una purga, segons Felip Puig. Un pas més per arrencar la crosta nacionalista, segons Artur Mas. El tema es polititza, perquè l'oposició demana explicacions. Un relleu després de 14 anys. N'estava cansat, en Bassas? És prudent tocar el programa radiofònic líder dels matins? O el lideratge no ha de ser fre per a renovar? Qui el rellevarà?
El catalanista deprimit malpensa i desconfia. Amb l'autoestima baixa i des de la desconfiança, poca cosa pot fer aquest catalanista deprimit més que deixar-se endur i deixar-se influir a cop de titular i comentari de carrer. Per acabar-ho d'arrodonir, diuen que hi ha crisi. O no." Saül Gordillo
1 comentari:
Noi queda't amb l'idea de que els que celebrem les derrotes d'aquella panda en celebrarem més que no pas els que celebren les victòries.
Pert cert, ahir per la nit jo també voldria haver estat al Japó. Quina vergonya de Badalona !!
Publica un comentari a l'entrada