La nit més màgica

L'aufàbrega

Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llença flaira, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que és van alçant.

Entremig dels nuvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de fontanelles,
i entre l baf esbojarrant,
una flaira és va escampant
fresca, suau i candorosa:
les aufabregues la fan:
són les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.

Donzelles enamorades
d'un nuvi esdevenidor,
escabelleu les aufabregues
perquè facin més olor.

L'aufabrega escabellada
és un encenser violent
que al llençar la flaira enlaire
augmenta l'encantament.

Quina olor més fresca i forta,
ara que els focs ja sen van!
Sant Joan, obriu la porta
perfumada del Llevant!

I en el matí d'aures blanes
l'aufabrega trobarà
altres aromes germanes
que la nit fan oblidar.

Maragall, Joan