Al Japó, d'uns anys ençà personatges de rassa negre s'han fet camí. Aquest és potser el cas de Jero, Jerome Charles White, Jr. Va néixer a Pittsburgh, als EUA i des de fa molt poc és la nova estrella de la cançó japonesa coneguda com Enka, Enka és una mica una barreja de Fado portuguès i country americà, per a mi molt semblant a les cançons de la Pantoja, de fet és la música favorita dels avis japonesos. Va ser molt popular durant els anys 50 i 60. Els programes d'Enka, normalment retrasmesos per la NHK ( la televisió pública japonesa ) tenen aquell regust ranci dels programes de la Raphaella Carrà o Moreno, per això és molt exepcional que aquest noi, vestit de Rapper hagi aconseguit fer-s'hi un nom.
Jero és net de japonesos, a la seva àvia li agradava molt l'Enka i li va ensenyar a parlar japonès a través de les cançons.
Jero va tenir la seva opurtunitat en participar en el programa NHK Nodo Jiman, un programa on els participants han de cantar en directe davant un públic que fa sonar una campana si no els agrada l'actuació, Jero va guanyar el concurs.
Jero va tenir la seva opurtunitat en participar en el programa NHK Nodo Jiman, un programa on els participants han de cantar en directe davant un públic que fa sonar una campana si no els agrada l'actuació, Jero va guanyar el concurs.
Ara és la imatge de la marca Kirin per promociomar el seu cafè baix en calories, "Fire Zero", en japonès Jero i Zero es pronuncien practicament igual. No és la primera vegada que una estrella aconsegueix un contracte d'aquest tipus gràcies a les semblances de nom, com la model Ebi-chan, que es pronuncia igual que "ebi", gamba, i promocioma els entrepans de gamba de McDonals. Tant és aixi que crec que si tinc un altre fill l'anomenaré, Sony, Toyota, Sharp o iphone. Qui sap, potser encara ens farà rics...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada