dilluns, de juny 30, 2008

Guanya "la Roja" i cauen les màscares

Vull denunciar l'agressió de que van ser víctimes els meus pares el passat diumenge 29 de juny.

Després de sopar al iot d'uns amics, els peus pares tornaven a casa en cotxe als vols de mitja nit, en passar pel carrer Francesc Layret de Badalona ( la carretera NII ) els van aturar una gernació de "hooligans" de la selecció espanyola que bloquejaven la carretera a tot el trànsit.
Onejant banderes espanyoles pre-constitucionals obligaven als ocupants dels vehicles a fer sonar els clàxons sota amenaces de vidres trencats, amb bats de beisbol i pals de banderes. Proferint crits, insults i promeses de violència física si algú si negava. Després obligaven els cotxes a passar sota un passadís de banderes feixistes ( les de l'àguila ). Tot això a pocs metres de l'ajuntament de Badalona.
Es dona la circumstància que el meu pare va sortir el dissabte passat de l'hospital on va estar ingressat una setmana. No cal que us digui la por que van passar. I com això pot afectar la salut d'un convalescent.
Imagineu la humiliació d'uns ciutadans en veure's obligats, al seu país, a patir aquest tipus d'agressions, i haver d'acotar el cap sota banderes que creien oblidades.

"[...]Van incendiar les cases,

van disparar als pares,

van violar les mares

segrestant-nos les cares.

Van confiscar les pedres,

van forjar les cadenes,

van desplegar banderes

ferint-nos amb fronteres.

Però mai van poder conquerir la llibertat

amagada sota els estels.

Però mai van poder conquerir la dignitat

la dignitat de ser rebels.

El foc i la paraula: armes de llibertat

amagades sota els estels.

Mai conqueriran la nostra dignitat,

la dignitat de ser rebels.[...]"


Obrint Pas, El foc i la paraula


5 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Una colla de brètols és el que són. Ahir per la nit no era estrany trobar-te grupets de killoespanyols d'aquests, gent que no té cap altra cosa que li ompli de satisfacció en la seva desgraciada vida que fer això.

Però clar, després som els catalans qui els estem llevant l'idioma i els que els tenim menyspreats i reprimits. A vegades donen ganes de fer moltes ximpleries...

selecció catalana d'hoquei ha dit...

Hola! Soc la selecció catalana d'Hockey! Diumenge passat vaig guanyar la Golden Cup. Però amb prou feines he rebut cap felicitació, i no ho entenc! Comprenc que els espanyols m'ignorin o que fins i tot m'amaguin. Per què no ho hauria d efer algú que em vol morta, enterrada i oblidada?
Però no ho entenc de part d'un català que s'estima la seva terra. Tan baixa tenim l'autoestima? Tant que fins i tot donem més importància a les victòries alienes que a les pròpies?
Salut, i que no sigui res!
P.S: Espero que els teus pares estiguin bé, tot i la topada amb aquests descerebrats.

tobuushi ha dit...

Felicitats per la victòria, però haig de ser sincer, i us posaré un exemple.

Si un director de documentals guanya una competició internacional, està molt bé dins del seu entorn i serà reconegut per la seva industria.

Si un director de cinema guanya a Cannes, aleshores l'èxit és més gran, per la difusió mediàtica, la competència, i el nivell de pressupost que tenen les produccions que hi competeixen.

Ara bé, si un director guanya un Oscar, aleshores esdevé mundialment famós, i passa a la història del cinema, pel que representa guanyar el premi de cinematografia més reconegut i publicitat del món, no dic que hi estigui d'acord però és així.
I per ara, que jo sàpiga nomes un català ha obtingut aquest premi, Néstor Almendros per la fotografia de la pel.lícula "Kamer vs Kramer" (1979 ), dirigida per Robert Benton.

Amb sap greu nois però la selecció catalana ha guanyat un torneig internacional organitzat per una empresa de Blanes, d'un esport molt arrelat al nostre país, però minoritari.
Jo visc al Japó, i això no em serveix de res, aquí d'Hoquei patins res de res.

Els espanyols han guanyat a Cannes a la millor pel.lícula i nosaltres hem guanyat el premi internacional de documentals de la Costa Brava i prou, felicitats però és el que és.

Tanmateix tant de bo els integrants catalans de la selecció espanyola de football tinguessin el vostre nivell de compromís amb el país.

A part d'això, el que és mé important el que m'ha ferit més va ser la humiliació que van patir els meus pares.

selecció catalana d'hoquei ha dit...

El meu comentari pretenia ser una forma original d'informar d'una victòria i de pas de fer una petita denúncia a una situació que trobo injusta. En cap cas t'he volgut retreure res, ni treure importància a allò que va passar als teus pares. Ho dic de debó.

Sovint he sentit gent a dir que si a Alemanya son tots uns nazis i no-se-quins prejudicis més, però la veritat és que allà això hagués acabat amb detencions, i no haguèssin tractat presisament bé a comissaria a la gentussa aquella.
Espero que no t'hagis sentit ofès ni res pel meu comentari anterior.

tobuushi ha dit...

No puc negar que el teu comentari em va sonar a retret però no em vaig ofendre, amb la meva resposta volia justificar el meu desànim.
Estic molt orgullós de la tasca que fan les seleccions catalanes, tenint en compte el poc suport institucional que reben.
És llàstima que cap persona amb poder real hagi vist la necessitat de tenir representació internacional esportiva.

Estic d'acord que a Alemanya el nazis haguessin anat a petar a la pressó, a més a més mai s'hagués permès, en cas d'una victòria turca, agressions d'aquest tipus a ciutadans alemanys.