dijous, de juliol 03, 2008

Nen! No xarrupis!

Nen! No xarrupis! Em deia la meva avia, de petit, quan em menjava la sopa. Xarrupar sorollosament és un costum molt groller en la nostra cultura. Al Japó, però, cal xarrupar, xarrupar sorollosament és obligatori i cal saber fer-ho si es vol plaure al teu hoste.
Fins hi tot en la cerimònia del te, tan mitificada per la cultura occidental i considerada l'expressió màxima de l'elegància nipona. En aquesta cerimònia cal veure's el te en tres glopades ben xarrupades.
Si aneu a dinar amb algun amic japonès a un restaurant i demaneu fideus ( ramen, udon, soba...) i no xarrupeu, potser que el vostre amic, entre xarrup i xarrups us pregunti si el vostre vol no és bo.
Si us fa fàstic sentir els xarrups de la gent quan menja no us aconsello que no entreu a dinar en una restaurant de Ramen.
Jo crec que hi ha una qüestió científica darrera els xarrups. Heu vist mai els someliers qua tasten el vi, també el xarrupen, així entra més quantitat d'aire i el sabor és més potent. Potser sí que sigui això, o potser és que els japonesos quan mengen gaudeixen com nens.

Un altre costum que ens xoca bastant també està relacionat amb la meva teoria de l'aire a la boca, els japonesos homes, masteguen amb la boca oberta, no entraré en detalls de l'efecte que produeix per no disgustar a ningú.
De fet, al japonesos els agrada el menjar molt calent, massa calent, a mi m'escalda la llengua, ells, dels qui no resistim aquestes temperatures en diuen: "tenir la llengua de gat". Potser per això mengen amb la boca oberta, per refredar el mos tot fent "uf! uf!".

Un altre xoc cultural és el fet de no mocar-se en públic, es veu que tampoc està ben vist. Per això en èpoques d'entre temps, quan la gent es refreda més, és molt freqüent sentir, al tren, algú que es xucla els mocs amunt, un i un altre cop. Et venen ganes d'agafar un "klinex" i dir-li: té moca't!
Per no dir els problemes que poden venir derivats d'aquest tipus de conductes, com ara la sinusitis. Això és el que em deia a mi el metge de capçalera quan era petit.
Una altra costum desagradable que tenen els japonesos és el de tallar-se les ungles del peu al menjador de la casa, agafen el diari del dia anterior, o d'avui si ja l'han llegit, en desprenen una fulla, hi posen el peu nu al damunt i, apa! A tallar-se les ungles, fregar-se les duríssies, i altres cures que els peus requereixen. Val a dir que això també ho feia l'anglès amb qui compartia pis quan estudiava a Anglaterra, aleshores pensava que els romans s'hi havien estat massa poc temps per poder acabar de civilitzar-los del tot. Aquí no hi van arribar mai.

5 comentaris:

Bernat Agullo ha dit...

el tema dels mocs te tela --
realment entre l'alternativa de tirar els mocs amunt o mocar-se en public, tenim tendencia a la segona opcio --- a mi tambe em posa molt nervios sentir algu que s'aguanta els mocs

i el tema d'aire i tal esta comprovat, et permet veure't el te mes calent!

ah, al post nomes afegiria el tema d'abraonar-se sobre el plat, que a mi tambe se m'ha prohibit sempre... fins que he vingut al japo! recolzar el bol sobre la boca oberta i anar empenyent amb els bastonets es una practica que xoca de veure ---

Shakespeare ha dit...

Que bo!
Es que m'encanten aquests posts que fas de contrastos culturals.
Ajuden molt a relativitzar. Sempre tenim tendència a creure que lo nostre és el millor, i veus que en realitat en molts dels costums que tenim per normals som minoria.
Lo dels mocs es una marranada es miri com es miri, em sap greu.
Txell

Shakespeare ha dit...

Me n'oblidava.
Al Marroc també es beu el te super calent i evidentment es xarrupa, igual que la sopa.

ian llorens ha dit...

Exactament igual que a la Xina. Demà arriben els meus sogres, que son xinesos i ja estic tremolant, mira que he viscut temps a la Xina, però no ho suporto. Afortunadament, la meva dona, en aquest aspecte, es totalment occidental.

Laura ha dit...

Uffff, doncs la gent amb alèrgia ho deu passar malament!!

Jo no puc viure sense un klinex aprop meu..........

De totes maneres, és curios veure les diferències entre cultures avui en dia que tot està tant globalitzat!