Un any més arriba el festival de la Soya Jinja ( la pagoda de Soya ), el temple Xintoista on el habitants de Hadano celebren cada any l'entrada de l'any nou, i on la meva família celebra les cerimònies Xinto que corresponen, com el Myamairi, una mena de bateig o el Shichigosan, que s'assembla a la comunió.El festival consisteix a treure els déus en unes urnes portàtils que es passegen pel poble per beneir els carrers, les cases i els comerços.
Aquestes urnes es diuen Omikoshi, els seus portadors, recorden als de la Setmana Santa, i es barallen per dur el pes.
Van vestits amb uns yukata ( kimono ) especials, alguns de molt curts, tan a l'hivern com a l'estiu, normalment els pes els provoca unes durícies a les espatlles, tot i que hi ha alguns que es posen una tovallola per protegir-se una mica. Normalment beuren molt de sake i van una mica tocats, això els ajuda a entrar en una mena d'eufòria que els fa més suportable el dolor.
També hi ha noies entre els portadors, aquesta fa una pausa mentre espera que encenguin els fanalets de l'urna.
Aquests yukata hi diu niban (segon), duen l'urna petita, la segona.
Encenent els fanals, abans eren espelmes, ara, són bombetes que fan pampallugues, tot sigui per la seguretat, la quantitat d'Omikoshi que es deuen haver cremat a la història...
Aquest yukata distingeix un dels membres de la comissió organitzadora, el meu sogre també forma part, aquest any, però no se'l va posar.
Aquests homes duen el yukata amb el kamon ( l'escut ) de Soya Jinja, cada un d'aquests kimonos val uns 9.000 iens ( uns 54 euros ), i només es poen trobar durant aquestes dates.
Ja carregen el Omikoshi, els fan anar d'un costat a l'altre del carrer sacsejant-lo amunt i avall, i aturant-se davant les cases que ho demanin.
Tancant la processó, uns camions guarnits amb fanalets duen un timbalers, que marquen el ritme de les comparses, un ritme bastant frenètic val a dir, que et fa venir ganes de ballar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada