En Ponyo damunt del penyassegat_2

Ja hem vist Ponyo!
Senzillament genial! Una meravella, és tan maca! La història és molt clàssica, la sireneta i el príncep, però a l'estil Ghibli.
La Ponyo és la filla d'un humà que es va enamora de la Deessa del mar, aquest decebut de la humanitat abandona la terra per a viure al mar, es converteix en una mena de bruixot, la Ponyo, la seva filla gran, és un ésser màgic, amb cap de nena i cos de cogombre de mar, molt gelatinós, d'aquí "ponyo" que en japonès és la sensació de tocar una cosa tova i suau.
Tot plegat sembla molt estrany, però no, la Ponyo és molt bonica. Un dia la Ponyo s'escapa de la vigilància del seu pare per anar a "veure món" muntada en una medusa. Un accident amb un vaixell de pesca, farà que conegui un nen humà...i ja no us explico res més.
Miyazaki denuncia, com ha fet en altres ocasions, el mal que els humans causem a la natura, la sobre explotació dels recursos, la contaminació, etc. I com, malgrat tot, la natura ens perdona i ens ofereix una altra oportunitat.
Elements constants en l'obra de Miyazaqui tornen ha apareixen en aquesta cinta, com l'aigua, la figura de la mare, la natura, la solidaritat dels veïns, la màgia ( potingues i beuratges ), les iaies...
Al contrari que en altres cintes anteriors, aquest cop, i malgrat el títol, el protagonisme no es centra en una nena, sinó en un nen, concretament en una mare i un fill.
Miyazaqui, també ens explica com són els pobles de pescadors, com treballen i viuen les gents de la mar.
Pel que fa a l'estil, és inconfusible, tot i que, en aquesta ocasió els decorats estan treballats, amb una tècnica que recorda al pinzell sec i als pastels, a diferència de la il.lustració a guache d'estil realista a que ens té acostumat.
La nostra patufa, que encara no ha fet els 3 va estar enganxada a la butaca del cinema les dues hores que dura la pel.lícula, i ja és difícil que es quedi asseguda 5 minuts, amb la boca oberta i els ulls com taronges, no es va fer pipi, tot hi que ja no li posem titins (al·leluia!). Un miracle, gràcies Ghibli, gràcies Miyazaki san!
En resum, una obra mestra!