
El dijous l'anirem a veure amb l'Aya i la Shikibu, la meva filla. En tinc moltes ganes. Aquesta darrera producció sí que és de Hayao Miyazaki, no com l'anterior, "Contes de Terramar", que va ser del seu fill. I em sap greu dir que no li arriba a la sola de la sabata.
Abans de veure la cinta, ja hi estem enganxats, sobretot per la música, la canço "Ponyo, Ponyo, sakana no ko" (Ponyo, Ponyo, el peixet), és molt divertida i té una melodia que no te la pots treure del cap, fins hi tot la patufa la canta constantment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada