No serà Sant Jordi?

Avui, com cada any he anat a fer allò que als nois ens costa tant. Comprar la Rosa de Sant Jordi.

Encara que això de "nois" només ens ho diguem a nosaltres mateixos, i que la nostra barba de dies delati pels blancs i quaranta anys a l'esquena.

Malgrat ser un home fet i dret l'acte d'anar a comprar la Rosa de Sant Jordi sempre m'ha fet vergonya. Qui ho diria d'un tipus que no para de renegar i es va deixar la subtilesa en un racó del pis de Rubí. Desprès de passar tres vegades per davant la floristeria ( per comprovar si tenien roses i llacets per decorar, papers de colors, i que la dependenta sembles simpàtica ) m'he decidit a entrar, fent el cor fort, i amb el meu japonès assajat he demanat la rosa.

Per fer-la petar, no m'agrada estar en silenci, i per justificar la comanda d'una sola rosa vermella però amb algun acompanyament bufó, he començat a explicar-li a la dependenta, que ha resultat ser la mestressa, que avui era un dia molt important al meu país. Era un festival de les flors, on la gent es regalava milions de roses vermelles que es podien trobar a les parades muntades pels carrers. Desprès de la sempre difícil explicació d'on és Catalunya o Barcelona ( els costa molt entendre la pronúncia de la ciutat en català ), m'he fet entendre. I de cop, la dona va i em diu; Això que m'expliques no serà Sant Jordi?

Ves per on que ho coneixia, i sabia que ens regalem llibres també. Coi! Podria haver començat per aquí, no? En el sis anys que porto al Japó és la primera vegada que la florista coneix Sant Jordi, suposo que la dona és molt professional i deu conèixer aquest tipus de coses. Haig de dir que la majoria de japonesos que conec o amb qui he parlat no sap res de Sant Jordi, ni del Dia Internacional del Llibre. Així doncs ha estat una agradable sorpresa.

Bon Sant Jordi a tothom!