Anit vaig descobrir que aquest blog havia estat nominat pels Premis c@ts. Els c@ts són uns premis que des del 2008 es donen als blogs en català. Aquesta és una iniciativa posada en marxa per un grup de blogaires amb afany de recollir i reconèixer la tasca que els blogs en català fan en favor de la nostra cultura a la xarxa.
Els primers promotors del projecte van ser en XeXu:
Jordi Casanovas, la Boira, la iruNa, Carme Rosanas, i en Vier.
Actualment els promotors son:
En XeXu, la Carme Rosanas i en McAbeu.
Actualment els promotors son:
En XeXu, la Carme Rosanas i en McAbeu.
Segons sembla hi ha hagut més de 1.000 propostes per les 12 categories, aquest blog entra dins la categoria de "Catalans al Món" en aquesta categoria s'han presentat 36 candidatures i finalment han estat nominats 4 incloent-hi aquest que esteu llegint.
Els altres nominats per la mateixa categoria són:
bloGuejat, el blog de Salvador Macip, originari de Blanes, en Salvador es professor de la Universitat de Leicester, al Regne Unit.
Finès entre tots i totes, el blog de la Merike una finesa que estudia la nostra llengua, i des del seu país en explica en català tot el què hi passa.
In varietate concordia, el blog d'en Ferran un periodista català establert a Berlín.
Tots són molt interessant, espero que us agradin tan com a mi.
Fetes les explicacions us voldria agraïr la nominació, crec recordar que l'Assumpta ( qui per cert també ha estat nominada en la categoria de Misceŀlània ) me'n va parlar fa temps, i anit la Maria me'n va fer memòria.
Vaig començar ha escriure aquest blog el 2 de maig de 2006, vaig pensar que seria una bona manera de poder tenir informats al meus amics i familiars sobre la meva vida al Japó, durant aquest anys he intentat explicar com és el Japó de veritat al meu país. Potser he parlat massa de política, i potser els meus punts de vista no agraden a molta gent. Però al contrari dels que fan altres blogs, aquesta no és una plataforma d'auto promoció per vendre llibres ni fer-me famós. Per això escric el que penso, sense pels a la llengua, vaig de cara, signo els apunts al blog amb noms i cognoms.
Sóc un home senzill, un català que viu al Japó, i que s'estima la seva terra, l'enyora, i la idealitza, com només la distància i el temps poden fer-ho. Però també m'estimo la terra on visc, i la pateixo, Japó és el país on van néixer els meus fills i la meva dona, una cultura diferent i una llengua difícil d'aprendre i que em dona molts mals de cap. Però quan surto a comprar són japonesos el meus veïns i és japonesa la iaia amable que em saluda i fa moixaines al neu fill petit.
Sóc difícil de caràcter, molt idealista i visceral, hi ha coses que em treuen de polleguera i em fan esclatar, les escric al blog i així puc expressar el que penso i potser trobaré algú que pensa com jo i ens farem amics. Amb els 5 anys de blog he tingut la sort de poder comunicar-me amb altres companys, blogaires que viuen en altres països amb qui comparteixo opinions, somnis i projectes de futur.
Durant les setmanes després del terratrèmol i el tsunami, i després amb la crisis nuclear vaig rebre un allau de missatges i visites al blog, alguns cops més de 1.000 visites diàries, vaig fer l'esfoç d'actualitzar el blog amb voluntat de servei, d'informació, del que estava succeint al meu país d'acollida.
Si hagués estat ric hauria construït un Casal Català com el de Cuba o Mèxic, però no sóc ni ric ni prou llest per poder organitzar res per l'estil, per això voldria que aquest blog fos un blog de servei, qualsevol que tingui dubtes sobre el Japó, qualsevol que vulgui saber més sobre aquest país, en la nostra llengua hi pogués recórrer.
Moltes gràcies per la nominació, i moltes gràcies per visitar tobuushi.
bloGuejat, el blog de Salvador Macip, originari de Blanes, en Salvador es professor de la Universitat de Leicester, al Regne Unit.
Finès entre tots i totes, el blog de la Merike una finesa que estudia la nostra llengua, i des del seu país en explica en català tot el què hi passa.
In varietate concordia, el blog d'en Ferran un periodista català establert a Berlín.
Tots són molt interessant, espero que us agradin tan com a mi.
Fetes les explicacions us voldria agraïr la nominació, crec recordar que l'Assumpta ( qui per cert també ha estat nominada en la categoria de Misceŀlània ) me'n va parlar fa temps, i anit la Maria me'n va fer memòria.
Vaig començar ha escriure aquest blog el 2 de maig de 2006, vaig pensar que seria una bona manera de poder tenir informats al meus amics i familiars sobre la meva vida al Japó, durant aquest anys he intentat explicar com és el Japó de veritat al meu país. Potser he parlat massa de política, i potser els meus punts de vista no agraden a molta gent. Però al contrari dels que fan altres blogs, aquesta no és una plataforma d'auto promoció per vendre llibres ni fer-me famós. Per això escric el que penso, sense pels a la llengua, vaig de cara, signo els apunts al blog amb noms i cognoms.
Sóc un home senzill, un català que viu al Japó, i que s'estima la seva terra, l'enyora, i la idealitza, com només la distància i el temps poden fer-ho. Però també m'estimo la terra on visc, i la pateixo, Japó és el país on van néixer els meus fills i la meva dona, una cultura diferent i una llengua difícil d'aprendre i que em dona molts mals de cap. Però quan surto a comprar són japonesos el meus veïns i és japonesa la iaia amable que em saluda i fa moixaines al neu fill petit.
Sóc difícil de caràcter, molt idealista i visceral, hi ha coses que em treuen de polleguera i em fan esclatar, les escric al blog i així puc expressar el que penso i potser trobaré algú que pensa com jo i ens farem amics. Amb els 5 anys de blog he tingut la sort de poder comunicar-me amb altres companys, blogaires que viuen en altres països amb qui comparteixo opinions, somnis i projectes de futur.
Durant les setmanes després del terratrèmol i el tsunami, i després amb la crisis nuclear vaig rebre un allau de missatges i visites al blog, alguns cops més de 1.000 visites diàries, vaig fer l'esfoç d'actualitzar el blog amb voluntat de servei, d'informació, del que estava succeint al meu país d'acollida.
Si hagués estat ric hauria construït un Casal Català com el de Cuba o Mèxic, però no sóc ni ric ni prou llest per poder organitzar res per l'estil, per això voldria que aquest blog fos un blog de servei, qualsevol que tingui dubtes sobre el Japó, qualsevol que vulgui saber més sobre aquest país, en la nostra llengua hi pogués recórrer.
Moltes gràcies per la nominació, i moltes gràcies per visitar tobuushi.
9 comentaris:
Isaac es per aquesta sencillas, per que vas de cara que agrada el teu blog, crec que es meréix aquesta nominació!!
Gracies per tenir-nos informats, per poder compartir els esdeveniments més bonics com els naixements dels teus fills, o d'altres més tristos com el Tsunami!!!
Gracies per aquest blog!!
Moltes felicitats Isaac. Tens un bloc molt bo i sempre el llegeixo encuriosit de que ens diràs avui.
Et conec des de, i gràcies al, terratrèmol de Fukushima amb tot el que va vindre després, però des de llavors ja es imprescindible llegir-te i et tinc afegit al Thunderbird.
Una forta abraçada
Josep Ma
Enorabona per la merescuda nominació!!! Tens un blog molt interessant! :-))
Si em permets, una petit aclariment, tot i que darrera de C@ts hi ha un equip (sempre han treballat en equip). La primera idea va sorgir d'en XeXu, ell és el principal promotor, va demanar col·laboracions per engegar el projecte i d'allí va sortir el primer grup.
Amb el temps alguns ho han anat deixant i altres s'incorporaven. Actualment l'equip està format per en XEXU, la CARME ROSANAS i en McABEU :-)
Molta sort!! ;-)
Moltes felicitats! Me n'alegro molt per aquesta nominació!!
Clara.
Enhorabona per la nominació!
Com ja t'ha explicat l'Assumpta, la llista d'administradors de c@ts està desactualitzada perquè en aquest món virtual la gent té el temps que té i hi dedica el que pot. L'equip de c@ts s'ha anat renovant i actualment som els que et diu ella, i hi posem la mateixa il·lusió que des del principi. La voluntat, això sí, l'has captada perfectament.
El fet de formar part de c@ts m'ha permès conèixer molts blogs i ja fa temps que sé de l'existència d'aquest, i sobretot que té seguidors encantats i fidels. Jo no arribo a tot, però em consta que aquest blog val la pena, i me n'alegro per la nominació. La categoria està difícil perquè hi ha uns bons monstres, però arribar fins aquí demostra que aquesta claca fidel compta el Tobuushi entre els seus preferits. Així que enhorabona, i a seguir amb aquesta tasca que fas. Evidentment, qui escriu un blog ho fa a la seva manera, i si tu expliques les coses tal i com et surten i sense buscar autobombo ni res, això és el que fa aquest espai tan autèntic. Endavant, i molta sort en el procés. A partir de setembre es podrà votar els nominats. T'animo a participar-hi!
Gràcies a tothom pel vostre suport.
Gràcies Assumpta i XeXu, ja he corregit la informació, la veritat és que no coneixia aquesta iniciativa, però m'agrada molt.
Hola Isaac, descobreixo ara el teu blog. Com a "exiliat" (a Alemanya, en el meu cas), salutacions a un altre exiliat (força més lluny del nostre país, hehe)
Hola Ferran! M'agradat molt el teu blog. Jo també estic una mica "exiliat" tal com estan les coses al nostre país no sé si podria resistir-ho.
Alemanya és més parop però segons la meva cosina que viu a l'Altra Saxònia, tinc la impressió que els Alemanys són més rars que els japonesos.
Publica un comentari a l'entrada