Entre les moltes coses que es poden fer, a part de ballar, la canalla té tot un seguit d'activitats típiques dels "Matsuri" ( festivals ) japonesos, molt semblants a les fires d'estiu del pobles de Catalunya, potser amb diferents ingredients, com els fideus fregits, el bunyols de pop, o les bananes cobertes de xocolata.
Seguint les mesures dels govern pel que fa a l'estalvi d'energia, es van emprar barres de gel per refrescar l'ambient, en comptes d'aparells d'aire condicionat o ventiladors gegants, tot torna, qui sap si no veurem en un futur el repartidor de gel amb un carro tirat per una mula.
Hi havia ruletes...
...amb premis inflables...
...Kamen Riders...
Quan estaran llestes aquestes crispetes?
El joc de picar el kitsune ( la guineu ) i no el tanuki ( el teixó )...
I per últim, tots a l'escola a ballar el "Bon Odori" sota la mirada de la "senyo" que passa llista...
...algunes mames també s'hi van afegir...
...el "Yukata" dels nens i les nenes poden ser diferents, dels kimono tradicionals als que es complementen amb pantalons, d'aquest darrers en diem "jinbe".
...molts porten "uchiba", ventalls per acompanyar el ball...
Quan vaig sentir per primer cop a parlar del Bon Odori, em pensava que seria una mena de celebració religiosa com Tots Sants, però al contrari de plànyer els morts els japonesos els conviden a ballar, i rebre la visita del besavi és tota una alegria. Amb la por que em fan a mi els fantasmes!
4 comentaris:
Quines carones que fan vestits amb quimono.Fan un goig...
Ah per cert!Felicitats per la teva candidatura als cats. Ja era hora!
Cadidatura als cats? Què és això?
Són uns premis que es donen a blogs catalans.
http://premiscat.blogspot.com/
El teu està nominat per català del món.
Genial aquest post!!... Aquests dies m'he hagut de saltar molts posts a diferents llocs i ara vaig fent repàs :-)
Home, a mi em faria gràcia que em vinguessin a visitar les meves àvies, que una no la vaig ni conèixer i l'altre va morir quan jo tenia un any i mig... això sí, que no em vinguin vestides de negre i amb aire trist, eh? amb música i amb bananes cobertes de xocolata!! (això deu engreixar una barbaritat, però deu estar deliciós)
Ah! A través de les propostes als C@ts va ser com jo vaig descobrir el teu blog ;-))
Sort!!
Publica un comentari a l'entrada