dimarts, de setembre 06, 2011

Ara fa cinc any i un mes...

Avui fa 5 anys i un mes que Lluís Maria Xirinacs ens va deixar, curiosament jo estava llegint aquest llibre, Amnistia 77, Franco ha mort? Una autobiografia de Xirinacs, on ens reviu, fent ús d'una memòria prodigiosa l'any que va passar davant la presó Model, per demanar l'amnistia dels presos polítics encara tancats. El llibre també ens parla de les converses que van tenir lloc durant els primers anys de la Transició, de la traïció dels nostres líders polítics, de les lluites de poder.

Aquest blog volia parlar de la meva vida al Japó, de les experiències de viure en un lloc tan diferent al nostre, donar una mica d'informació sobre el país, i potser explicar-se la història, la cultura, llegendes...Però no puc estar-me de dir el que penso sobre la situació de la meva pàtria, sí "pàtria", aquest mot sona molt fort, potser massa fort pels temps de "correctisme" polític i discursos descafeïnats.

Els atacs contra Catalunya són constants, quan no és una cosa és l'altre, ara es fiquen amb la immersió lingüística i reformen la Constitució espanyola per retallar competències al minso "poder" de la Generalitat.
Rellegeixo Xirinacs, i me n'adorno que moltes de les coses que van passar fa 30 anys tornen a passar.
Aleshores veníem d'una dictadura, teníem la por al cos, avui no, avui hem de ser valents, i lluitar.

Acte de Sobirania
"He viscut esclau setanta-cinc anys en uns països catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles. He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble. Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics!"

Lluís M. Xirinacs i Damians. Barcelona, 6 d’agost de 2007.

3 comentaris:

Carquinyol ha dit...

L'Estt Espanyol es conegut per fer grans i profundes reformes que deixen tot igual de com estava.

Eutrapèlia ha dit...

Tocar un sistema com el d'immersió lingüística català que s'ha demostrat que funciona, que assegura el multilingüisme i que no segrega és vergonyós. Ara, nosaltres som qui hem de dir prou. Ma mare és mestra i anit, quan mirava les assignatures que impartirà enguany, es va adonar que li havien intentat colar una assignatura en castellà (el catellà no és la llengua vehicular!). Això vol dir que tot i que Mas va assegurar una vegada i una altra que no hi hauria cap canvi el discurset espanyolista/dictatorial pot fer mal si els centres l'acaben interioritzant.

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Carquinyol.
Tens raó Franco ja es va encarregar de deixar-ho tot "ben lligat".

Eutrapèlia.
Si la immersió funciona ha estat gràcies a mestres com la teva mare i són aquest mateixos els qui faran que continui funcionant. El Govern no fa res perquè no té visió nacional.