dimarts, de setembre 20, 2011

Una visita al cementiri que no fa por

El diumenge vam anar al temple on hi ha la tomba de la nostra família, s'acosta Aki no Ohigan, el solstici de tardor. Durant aquesta època els esperits dels avant-passats ens visiten, és costum, doncs, fer una visita a les tombes familiars per oferir encens, flors, i fer una mica de neteja. D'aquestes visites en diem Ojakamairi.
Els Otera ( temples ) que allotgen les Haka, les tombes, són temples budistes, els japonesos són budistes i xintoistes indistintament, però el budisme és la religió dels funerals, mentre que el xintoisme és dels batejos i bodes.

El temple ha estat restaurat aquest any, la fusta encara és de color mel, amb el temps agafarà el color gris  tradicional.

 Un cop dins el recinte, un camí mena a l'edifici principal.

 Alguns temples tenen estàtues molt divertides d'Obosan ( monjos ), alguns pregant d'altres escombrant.

 Aquesta és la vista d'un cementiri japonès, els japonesos incineren el cossos, i a les tombes s'hi desen les cendres.

Als temples japonesos, xinto o budistes no s'hi entra almenys que s'hi faci una cerimònia especial, les pregaries es fan, normalment a l'entrada porxada on hi ha una caixa d'ofrenes, una urna amb encens i una campana per avisar als déus.

 Aquesta fotografia mostra al primer pla les Tōba, unes tauletes de fusta on s'han escrit pregaries pel difunt.

 En Miró fa anar molt bé el Teoke to Hishaku, la galleda i la cullera que serviran per regar les flors o netejar i purificar la tomba. Veieu la llosa que hi ha sota els peus de la Shikibu? Dons a sota s'hi posen les urnes amb les cendres. Al nítxol de sobre s'hi posa el Senko ( l'encens ).

A la Shikibu li agrada molt posar aigua a la làpida on hi ha els noms dels membres de la família que hi reposen.