dimarts, de setembre 13, 2011

Mirant a ponent

Són dos quarts de set del vespre, trec el cap per la finesta de l'estudi i veig el sol ponent. Més enllà de les muntanyes, el sol es pon al Japó, a Catalunya és gairebé migdia, aviat soparé, i potser que alguns de vosaltres esteu preparant el dinar.
M'agrada molt la meva finestra, encara que em passo el dia mirant la pantalla del meu Mac, m'agrada girar el cap i badar.
Mentre escric això el sol marxa molt ràpidament, potser l'heu cridat vosaltres.
Que tingueu un bon dinar!

4 comentaris:

Marta ha dit...

Gracies Isaac, ara em poso a dinar i que vosaltres descanseu molt! Petons als 4!!!

maria ha dit...

Bé, aquesta hora encara treballàvem i el dia només ens feia que començar.
Ara que ja són 3/4 de 10 de la nit per vosaltres deu començar un nou dia...^-^.

Marta ha dit...

I us aixecareu amb una nova victoria ; la del Barça!!!!

Claire ha dit...

Sempre he trobat interessant i curiós el tema de les diferències horàries. Quan estava al Japó ara a l'estiu, xatejava amb la família quan era la nit per mi, i sempre els fastidiava la migdiada a ells!