dimecres, de novembre 30, 2011

Una "mansion" no és una mansió

Una de les coses que primer em van sorprendre del Japó, és l'ús que els japonesos fan de les llengües estrangeres, mots que manlleven a conveniència emprant-los malgrat que perdin el significat original, un d'aquests mots és "masion", el primer que em venia al cap era "mansió", però en realitat vol dir "pis", caram! Ja em semblava estrany que hi hagués tants japonesos vivint en mansions. Les "mansion" que ells pronuncien "manxon" són pisos entre els 60m2 i els 90m2, tot i que n'hi ha de més amples, però el normal és aquest. Per sota d'això són "apato", apartaments.
Fa una setmana vam anar a la inauguració d'un nou centre comercial, al poble del costat, Tsujido, i ens van donar propaganda d'uns pisos de nova planta que s'estan construint just al costat, la zona és molt bona, al costat del centre comercial i de l'estació, al Japó el valor dels pisos incrementa en relació a la distància que hi ha de l'estació de tren.

Aquest és l'aspecte que tindran després de la finalització de les obres, el complex es diu Eath Opera, i és de l'empresa Lions Mansion, aquesta immobiliària té pisos i apartaments per tota la nostra zona, i són fàcils d'identificar perquè hi posen un lleó a l'entrada que em recorda a les "Cortes" espanyoles. Fa gràcia el fet que hi posin nom, tots els blocs de pisos tenen un nom normalment en francès o anglès, Belle Maison, Green Hights, North Village, però també n'hi ha en català, Maricel  ^_^.

A les imatges següents us he posat dos planells de dos pisos perquè us feu una idea de com som, vistos uns vistos tots, els japonesos són molt estàndards alhora de construir, tots els pisos tenen la mateixa distribució, vull dir tots, no només els d'un mateix bloc, a tots els pisos on he anat hi havia la mateixa distribució, amb unes petites variacions, però bàsicament la mateixa que la primera imatge a continuació.
És un pis de 75.10m2, 3LDK+DEN+WIC, vol dir 3 habitacions, sala d'estar-menjador, cuina, "walk in closet" armari a l'americana on s'hi pot entrar caminant, i DEN estudi. Fixeu-vos que el bany té una cambra especial per a la banyera, que resta separada ja que l'aigua va al terra, també veureu que el vàter està en una cambra separada, dins del bany s'hi coŀloca, normalment la rentadora.
Si us fixeu bé veureu que al costat de l'etiqueta, ex: キッチン hi ha un número, aquest representa l'area de l'estança amb "jō", "tatamis", un tatami fa 1.62m2 ( 90x180cm ), i és la regla usada al Japó per mesurar habitatges.

Aquest és una mica diferent, perquè és més gran, de 95.31m2, 4LDK, quatre habitacions, sala d'estar-menjador i cuina, normalment l'habitació #3 és de tatami, pels convidats, però el costum de posar tatami es va perdent, per culpa del manteniment. Algunes persones prefereixen prescindir d'aquesta cambra i fer un menjador més ampli.
Una cosa que sorprèn és que els japonesos dormen tots junts, pares i fills fins a l'adolescència, tot hi que n'hi ha que ho continuen fent. Sempre que ve algú nou a casa es sorprèn que la Shikibu tingui dormitori propi. Per tant les altres cambres s'usen normalment d'estudi o magatzem ( las japonesos els agrada acumular rampoines ).

A continuació us he posat un parell d'imatges que il·lustren el sistema anti-terratrèmols dels edificis emprats en la construcció d'aquests pisos.

Té un sistema de pivots que basculen perquè l'estructura no es mogui, a l'esquerra amb aquest sistema i a la dreta, sense, el nostre edifici es molt baixet, planta baixa i dos pisos, i no tenim aquest sistema, però per edificis molt alts s'ha de notar la diferència...

...com es veu a les il·lustracions, una mica dramàtiques. Hi ha altres sistemes de seguretat passiva, com els vidres armats, les parets de fusta, i la manera en general en que està construït l'edifici, per això podem resistir terratrèmols de M9 com el del març passat.
Espero que us hagi agradat tafanejar per un pis japonès, si en voleu comprar un crec que aquests van a partir dels 40 milions de iens ( uns 385.000€ ).

5 comentaris:

Azahara Carreras ha dit...

Bones!
Ja fa uns mesos que segueixo el teu bloc, em sembla súper interessant tot el que expliques (encara que em faci sentir-me cada pic més decebuda amb el lloc on visc). Vaig estar de vacances al Japó ara fa 5 anys i em va fascinar totalment, el que més, la gent, la honradesa i l'educació.
Tenia entés que el preu de la vivenda al Japó era molt alt, pel tema de poc sòl, clar que aixó potser era abans de les pujades de preu massives aquí i pot-ser ara s'han apropat, quins preus tenen aquests pisos?
Gràcies :)

tobuushi ha dit...

Hola Azahara!
Gràcies pel comentari i per interessar-te pel blog.
El Japó és un país fascinant, però no tot són flors i violes, és qüestió de tenir sort, jo vaig viure a Rubí ( que té molt mala fama ) durant uns anys i vaig trobar que era una ciutat molt còmode per viure i hi vaig fer molts amics.

Trec el tema de Rubí ( Vallès Occidental, pels de fora del Principat ) perquè ara també visc en una ciutat de la perifèria de Tòquio, de fet és d'una altra Prefectura, Kanagawa que té la capital a Yokohama. Hiratsuka està a 60km del centre de Tòquio, 1 hora de tren si fa o no fa. Com a Rubí, Hiratsuka és on viu molta gent que treballa a Tòquio. Al començament de la recuperació econòmica, després de la guerra, gent d'arreu del país es va desplaçar als grans nuclis de població, com Tòquio, Osaka, Nagoya, Kobe, Yokohama, Kawasaki, Sendai, etc. La demanda d'habitatge aprop d'aquest nuclis va fer disparar el preu i la gent, com també va passar a Barcelona es va anar desplaçant cap a la perifèria de la capital.
Tot i que Hiratsuka era una ciutat més o menys prominent, va ser durant els anys 60 quan va fer la gran expansió demogràfica, amb l'arribada d'immmigrants nacionals i absorvint les viles dels voltants.
Tsujido, el poble on hi ha el bloc de pisos del que parlo, és a 10 min de tren de Hiratsuka, en direcció a Tòquio. Molt aprop de l'estació de Fujisawa que és un node ferroviari molt important al ser un creuament de les línies que van a l'interior i les que passen per la costa, és com si Mataró tingués una estació que unís les vies de la costa fins a Malgrat i una línia que anés a Manresa. ( continua...)

tobuushi ha dit...

( ...continuació )

T'explico això perquè sàpigues on es troben Tsujido i Hiratsuka i així puguis valorar més el preu d'un pis.
Tota aquesta àrea del "Gran Tòquio" engloba quatre prefectures i uns 30 milions d'habitans, però quan surts d'aquests nuclis de poblacio industrials, Japó és un país prou ample i fins hi tot poc dens en població, ja que tota es concentra en aquestes àries.
La bombolla econòmica va esclatar fa temps, molt abans que a cap altre país del món, just després dels JJOO de Barcelona. Molts bancs van fer fallida, empreses van perdre els crèdits i milions de treballadors es van quedar sense feina havent de pagar unes hipoteques inflades per l'especulació.
Avui en dia els preu de l'habitatge ha baixat molt així com els béns de consum. I també els sous, l'Aya té un amic a Osaka que treballant de carter de propaganda un estiu es mantenia un any a Barcelona ara això és impensable.
El preu de l'habitatge varia molt, com a tot arreu, de la situació ( la proximitat a l'estació o a la capital ), si són pisos, apartaments, cases, i la qualitat de la construcció.
Al Japó un habitatge és com un cotxe que quan surt del concesionari ja ha perdut part del seu valor. Les cases i els pisos tenen data de caducitat, més o menys 30 o 40 anys. A partir d'aquesta data no valen res. El terreny, però no caduca ni perd valor, a menys que el seu valor econòmic hagi estat sobre inflat especulativament.
El govern incentiva l'activitat de l'ús d'un solar carregant d'impostos solars inactius, per ex. el meu sogre tenia un solar inactiu hi havia de pagar 300.000 iens l'any, però si hi feina alguna activitat econòmica, o hi construïa, l'import de l'impost baixava als 80.000 iens.
Per qui no es pot permetre pagar un terreny hi ha alternatives. Molta gent lloga el solar per construir-hi, és un lloguer llarg, de 50 o 60 anys, un cop finalitzat aquest període es retornarà el solar al propietari lliure d'edificacions.
Una altre alternativa és comprar un pis, els pisos dels que parlo valen de 45 milions de iens a 85, són de 75 a 95m2, però els preu varia segons la planta on es trobi, quan més amunt més car. I si fa cantonada o està més ben Il·luminat.
Es poden trobar cases més barates que els pisos, però has de comptar amb el terreny, o si té un lloguer del solar i quan caduca, si no et pots trobar que compres una casa en un terreny que has de deixar en cinc anys.
És clar que els preus que et dic són els que conec, per això t'he explicat una mica on era Hiratsuka, si parlem de terrenys o pisos al centre de Tòquio, aleshores has de multiplicar això per molt més. L'empresa on treballava abans tenia unes oficines a Shibuya que pagaven un lloguer de 2 milions de iens al més, per 150m2 aprox. I uns amic nostres van comprar una "mansion" de 50m2 per 60 milions de iens al barri de Meguro.
Espero que aquesta llarga explicació no t'hagi atabalat gaire.

Azahara Carreras ha dit...

Guau, quina contestació!
No m'atabales, tranquil, encara que gairebé podries haber escrit un nou post amb la resposta!
Situo Rubí, hi vaig estar treballant :)
No sabia això de les "caducitats" dels pisos i cases, ho trobo ben curiós...
I el tema preus, o hi ha molta diferència amb els sous d'aquí o realment son pisos molt cars!
Moltísimes gràcies per la teva resposta!

tobuushi ha dit...

Azahara.
M'alegro que t'hagi agradat. Així que vas passar per Rubí eh? Quina casualitat.
Pel que fa als sous crec que són més alts al Japó, però tampoc massa. També les hipoteques són més barates aquí, havien estat al 1% fa cinc anys, ara no ho sé.