Bicicletes!

Aquesta setmana he anat molt enfeinat amb molt projectes que he encetat, i també amb la coŀlaboració que estic fent per la celebració de la Diada de Sant Jordi d'enguany. Això m'ha impedit invertir temps al blog i ensenyar-vos les imatges de la festa de les bicicletes que va tenir lloc el cap de setmana passat al velòdrom de Hiratsuka, pels qui encara no sàpiguen, és la nostra ciutat.

Els qui hagueu vist la peŀlícula de Takeshi Kitano Kikujiro no natsu ( l'estiu d'en Kikujiro ) sabreu que al Japó hi ha molta tradició de curses de bicicletes en velòdroms on s'hi aposta diners com als cavalls i els canòdroms, aquest esport-negoci es diu Keirin, i el velòdrom de Hiratsuka és un dels més importants d'aquesta banda del país, penseu que el va inaugurar fa una pila d'anys l'emperador Hirohito, el de la guerra, tot hi que l'edifici actual és dels '90. Els diners que aporta el velòdrom ajuden molt a la ciutat a part que l'ajuntament té especial cura en mantenir carrils per bicicletes i pàrquing gratuïts, cosa rara al Japó.
La geografia de la ciutat, molt plana de cara la mar i la distribució urbanística de graella reticulada ( també rar al país ) amb voreres amples i zones verdes, fan de la meva ciutat un paradís per a les bicicletes.
Al Japó tothom va en bici, a l'escola, a la feina, al súper. I els caps de setmana hi ha molts que es dediquen a córrer per la carretera de la costa amb bicicletes de curses italianes.

El cap de setmana Keirin organitzava una jordana de portes obertes al velòdrom i una fira de bicicletes de marca, la gràcia es que les podies provar fent una volta al circuit professional. També hi havia tallers i escola pels més menuts, per aprendre a muntar i les normes de trànsit.
El millor però va ser provar les bicis, no sempre pots tenir màquines com la de la imatge, una Neil Pryde Diablo valorada en ¥350.000 ( 3.200€ ), a l'abast, almenys jo.

Llàstima que el temps va ser molt dolent, i plovia, de fet aquesta festa s'havia de fer l'any passat però es va haver de suspendre per culpa del tsunami.

Entre les marques de bicicletes vaig tenir una sorpresa agradable, una empresa Andorrana que desconeixia, Commençal. Ostres em va fer molta gràcia! Sóc així ( de fet, tinc amics i molta família que hi viu ).
Li vaig dir al representant que jo era català, i ell va saber de què parlava, glòria, glòria al·leluia!!! Per primer cop en anys que no vaig haver de fer les explicacions de sempre. Tot i que l'home, japonès, es va entossudir a parlar-me en italià, i anglès barrejat, malgrat que jo insistia en japonès.
A la fi em va donar un munt d'enganxines i catàlegs ( ^_^ ) cosa que va acontentar molt la Shikibu i en Miró. I com no, vaig fer una volta amb tots el models de la marca, jo sóc mes de mountain-bike així que m'ho vaig passar "teta".

Si no fos per preu me'n comprava una, per anar lluint una marca catalana, però no eren pas barates, n'hi havia des de ¥189.000 ( 1.720€ ) fins a una joia de ¥850.000 ( 7.780€ ) que només et deixaven guaitar. Haig de fer molts dibuixos per poder comprar una bici d'aquestes.

Aquesta era una Supervélos Commençal "Absolut" valorada en ¥189.000 ( 1.720€ ), la Shikibu també hi va voler pujar, digueu-li beneita.

Entre les moltes activitats també ens van presentar les Girl's Keirin, ciclistes professionals, que com moltes altres coses al Japó, han d'anar de rosa, encara com no les fan dur faldilla per córrer, és que són en què no hi ha...no ens avorrim pas al Japó (^_-)