dimecres, de juny 20, 2012

Després del tifó

Malgrat de avui fa un dia preciós, anit vam passar una mica de por ja que vam patir, com cada d'any per aquesta època, un tifó. Per sort els tifons es veuen venir, i tenim temps per a preparar-nos.
Anit vam plegar abans de la feina, per poder agafar els trens cap a casa, alguns de poc que no sortim volant! Un consell, en cas de tifó no us quedeu esperant el semàfor verd en un encreuament, el corrent d'aire és molt  fort.
Aquesta és una lliçó que vaig aprendre ahir. Una altre lliçó, és que després dels tifons no sap mai com a quedat el país, el carrer o on han anat a parar les tapes dels cubells d'escombraries.

Avui al bosc del meu poble.

El tifó d'ahir va ser bestia, però res comparat la tempesta de destrucció que esta provocant el PP als Països Catalans, sí senyor Duran i Lleida ( o Lérida si ho prefereix així ), Països Catalans, ternimologia que fa més d'un segle que existeix i que descriu el país que es va perdre a partir de la batalla l'Almansa.
És normal que del valencià se'n digui valencià, ja que és així com l'anomenava Joanot Martorell, i que a Mallorca es digui mallorquí, al Principat en diem català, i també a Andorra, ja que fora ridícul que els andorrans anomenessin "andorrà" a la llengua oficial del seu estat.
Com seria ridícul que els australians o canadencs diguessin que parlen australià o canadenc, tot i que tenen varietats dialectals respecte a l'anglès que es parla a Anglaterra.
El que fa el PP a les Illes és un delicte de genocidi cultural típic del franquisme, negar-li el nom es negar la seva existència, d'això en soben molt els del PP, catolics com són saben que el món el va crear Déu a través de la paraula, dotant de nom als ésser que anava creant.
Suprimir la llengua dels centres docents, i negar el seu nom, és un acte imperdonable d'agresió contra els drets fonamentals dels ciutadans de les zones afectades i digne de ser denunciat el tribunal dels Drets Humans. A part que viola tota lògica científica, però no van ser els franquistes que van dir un cop; "muera la inteligencia". Sembla que algú del govern aragonès ha passat moltes hores al sol dels Monegros, potser intentant especular amb el terreny a veure si podia construir-hi casinos, per blanquejar els diners dels seus amics.
Shakespeare va escriure:
What's in a name? that which we call a rose
By any other name would smell as sweet;(...)
Romeo & Julliet.
Què hi fa el nom? El què anomanem una rosa,
amb un altre nom tindrà el perfum igual de dolç;
Recordo que aquest fragment de l'obra es va usar a la meva universitat anglesa quan va passar de Preston Politectics a dir-se University of Central Lancashire. La mateixa universitat amb un altre nom, per cert, millor.

Luisa Fernanda Rudi Úbeda ( aquestes senyores del PP sempre tenen noms de baronessa ) en una imatge que expressa molt be la "modernitat" del seu govern.

Senyors del PP digueu-li català, llengua original de l'orient d'Aragó, o pastanaga, el que us molesta és que és la prova irrefutable que la Franja és Catalunya, que la nostra nació va ser més del que resta després que els espanyols ens dividissin i enfrontessin. 
Teniu clar que Catalunya marxa cap a l'alliberament nacional, és cosa feta i us voleu venjar, la independència de Catalunya representarà un revanxisme cultural criminal als territoris de parla catalana que romanguin sota el jou espanyol. 
Els afectes ja s'estan notant i seran pitjors que cap tifó.



3 comentaris:

maria ha dit...

Em pregunto per què tota aquesta colla de polítics mafiosos i lladres tenen la tendència a desitjar un autoretrat?
Suposo que els hi deu agradar emmirallar-se.Ecs!

Carquinyol ha dit...

I encara hi ha qui va dient que podem 'encaixar' a Espanya...

tobuushi ha dit...

maria.
No crec que la Luisa Fernanda hagi pintat el quadre, "aurorretrat" és un quan un pintor es pinta a si mateix, però sí que els agrada que els retratin.
Tanmateix també es fa un retrat del president del Parlament català, i del rector de la Universitat de Barcelona, és una tradició, el que em xoca més és la monja.

Carquinyol.
Quan abans marxem millor, no entenc que coi estem esperant!