dijous, d’octubre 09, 2014

Undokai abans de la tempesta

El dia abans del tifó que va sacsejar el meu poble, l'escola d'en Miró va celebrar el seu "Undokai", el míting atlètic, que d'atlètic en té poc, és més una excusa perquè els pares gaudim dels nostres fillets fent monades, i és que són tan bufons de petitons.

 Súper galtones...

 Les noves generacions, francament precupant, cada cop hi ha menys canalla.

 La gorra de costat, sí senyor, tot un "dandy"

 El jurament "olímpic"

 Molt interesant, eh!

Cantant el Kimigayo, l'himne nacional, abans no ho feien, canvi de política més nacionalista a l'escola?
L'Aya em va dir que hi havia gent que segur que no ho trobava bé, de fet el nacionalisme japonès s'assembla massa a l'espanyol, ja m'enteneu...

 Aquesta nineta seria una bona enxaneta, mireu una aleta més xula que fa!

Les oques van descalces, i els ànecs també...aquests espontanis ens van fer aturar les activitats, una estoneta. El curiós és que ningú els foragités, tothom es va limitar a esperar que creuessin la pista mirant com ho feien.

 Els mé grans ( 5-6 ) tenen moltes responsabilitats.

 Kumicho-sensei, perdó, Encho-sensei, els fans del Shin-chan m'entendreu.

 Com sempre hi ha un lloc habilitat per les càmeres, i els "papa-razzi" (^_^)

 Bessones

 La "senyo" del patufet, ja ho havia estat de la Shikibu, la trobo molt guapa i en Miró també.

 Complicitats...

 Pom-poms "sandunguerus"

 Debilitat de papa...

 Més complicitats

 Relleus

 Ah, per cert enguany Miró tornava a l'equip vermell, el meu favorit.

Aquest patufet és amiguet d'en Miró, em fa molta gràcia, em recoda un personatge del Manga 20 Century Boys.

 L'Aya fent safareig, perquè les dones japoneses es tapen la boca quan riuen? Encara no en tinc ni idea.

 No sé si s'esforça o s'està petant...

 per terra!

 Tivant la corda, vam perdre (T_T)

 Jocs pels ex-alumnes, go! go! Shikibu!

 Missió acomplerta!

"Kibasen", cavall de guerra, es tracta de pendre el barret del contrincant, en Miró en va arreplegar dos, és el joc que més m'agrada, espero tot l'any per aquest moment.

 Es nota la cara de satisfacció?

Medalla d'or, per a tohom és clar!

4 comentaris:

maria ha dit...

Veure fotos tan alegres en dies merdeta com avui i vivint enganxats amb aquesta sPain tan horrible et fa ser optimista.

amb una taqueta vedrmella al cor ha dit...

Quina estoneta mes maca ans as donat amb la lectura de aquest post, Isaac. Quina canalla mes bonica tens, felicitats y gracies per compartir-ho.

Anònim ha dit...

jo també li faig un like a la professora ^^

Assumpta ha dit...

Jo també vull jugaaaar!!