Sóc un Xaolin enllaunat,
Els que em coneixeu físicament em diríeu Kirilin, també sabeu que molt sovint no toco de peus a terra, però des que la meva empresa ha traslladat les oficines a Shibuya, el rovell de l'ou de Tòquio, no tocar de peus a terra ha deixat de ser una metàfora.
Pels matins levito, i és que a l'estació de metro de Shimo-kita-zawa, només has l'alçar els peus una miqueta i, sense moure't, et desplaces lentament cap al vagó, empesos per tres empleats amb guants blancs, un cop dins, els peus no et toquen al terra, i et sens en l'aire flotant a ritme dels revolts del camí, de sobte la màgia s'acaba, el trens s'atura, sobren les portes i caus a terra escomès per una munió de gent que s'aboca fora com si haguessin obert les portes d'una presa, aleshores fas "rafting" fins la sortida. Ha estat una experiència, però demà i tornem.
Per cert, com es deu dir la feira dels que empenyen la gent dins els vagons? "Empenyadors"?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada