El meu amic ven tecnologia punta de casa nostra, però malgrat el certificat ISO que la seva empresa a assolit, la única amb aquest tipus de certificat en el sector a nivell mundial. Malgrat aquestes credencials, el que més va interessar als japonesos és que les peces estaven fabricades amb acer suec. Més tard, en acabar la reunió, en meu amic em va confessar que la procedència de l'acer, no era Suècia sinó Àustria, d'una empresa amb igual o millor solvència que una de sueca. Perquè doncs mentir, tot que va ser una mentida a mitges, ja que el capital de l'empresa austríaca és gestionat per una empresa sueca.
La veritat és que com nosaltres mateixos, el japonesos tenen tòpics típics sobre la qualitat dels productes segons la seva procedència, per exemple, vi de França, oli d'oliva italià, xocolata belga i whisky escocès.
Molts entresos diran que, actualment, els vins més interessants es produeixen al Priorat, o que l'oli d'oliva que els italians venen com seu, potser és de Múrcia, que la xocolata francesa, Richard, per exemple és tant bona o més que la belga, i que el millor whisky no és escocès sinó irlandès.
Els japonesos, com nosaltres, es guien per les referències culturals imposades per la publicitat. Així doncs, són capasos de comprar cafè Blue Mountain i veure-se'l en llauna o preparat amb "Melita".
Aquest és el cas de la imatge que us presento. De petits ens deien que "naranjas de la china", doncs a Àsia les millors taronges són les de València, i es publicita així per donar prestigi. Com es pot llegir "clarament" en la imatge dins del cercle blau, 100% taronges valencianes", encara que només siguin "gominoles", son "gominoles" amb prestigi internacional...
3 comentaris:
Això hauria de ser pecat !! Utilitzar aquelles jugoses tanoges valencianes per a fer gominoles !! Ai senyor senyor...
Amb lo bones que estan acabades de collir i la quantitat de dolç suc que tenen !!
Encara que, la veritat, al País Valencià tenen taronges de sobres per a tots, hauries de veure la quantitat que es queden als arbres per que no resulta rentable recollir-les.
Si no es resulta rentable és perquè no saben el preu que tenen les taronges en aquest país, les venen a peces i n'hi ha que superen els 300 yens, 2 euros.
Una capsa de 4 quilos de mandarines japonesa val uns 7.000 yens, 50 euros. I tenim melons a 15.000 yens, 105 euros.
La gents es regala fruita com si fossin bombons, de ca l'Almera.
Déuuuuuuuu meuuuuuuuuuuuuu, el meu pare al Japò es faria d´or!!!. Una taronja dos euros???, melons a 105 euros???... L´altre dia ja et vaig invitar a una orxata a Alboraia, però ara m´ho he pensat millor, si vens alguna vegada per ací tens assegurada una capsa amb les millors taronges, melons i fruita variada del meu camp. Llàtima no poder dedicar-se a la exportaciò al Japò sense intermediaris ara mateix seria més rica que el tio Gilito!!!
Publica un comentari a l'entrada