dilluns, de juliol 24, 2006

Natsu Matsuri, festival d'estiu


Ahir diumenge, a Hadano, el meu poble, es va celebrar el "Soya Jinja Matsuri", el "festival de la pagoda Soya".
Una ocasió com un altre per que els meus veïns es vesteixin amb un calçotets blancs i surtin al carrer.
Seriosament, el festival és una ocasió especial, on els Déus visiten la ciutat. La festa consisteix en que un seguit de portadors carregen una petita capelleta portàtil que treuen de la pagoda, en aquesta capelleta i viatja el Déu. Es passegen per tot el poble carregant aquest "travernacle", que en japonès es diu "O-mikoshi", fent-lo anar en ziga-zagues d'una banda a l'altra del carrer, el "O-mikoshi" pesa tant que els portadors es treuen el dolor bevent "Sake", vi d'arròs, (potser per això va de gairell, és broma), el cert és que no es posen cap cuixí per esmorteir els cops a les espatlles que es provoquen al fet saltar la capella amunt i avall.


La prossessó va precedida pel sacerdot xintoista i seguida per un camions molt decorats que transporten una colla de timbalers molt, molt "animats". Malgrat la pluja persistent la gent va sortir al carrer a gaudir de l'espectacle, que només té lloc dos cops l'any, sempre a l'estiu, que és quan tota cuca viu, fins hi tot al Japó.

5 comentaris:

Carquinyol ha dit...

I no et vas posar a cantar "saetas" ? ;) És que a mi m'ha recordat una mica les processons de Setmana Santa.

No deixa de ser curiós que cultures diferents en lloc tan llunyans tinguin costums similars.

La vaca que vola ha dit...

Ja saps que a Badalona la processor és en silenci, només trencat per la veu llunyana de l'escolanet amb la seva lletania; record i memòria...

El concepte de fer penitència no existeix, però, el dolor sí, i es veu que en fa molt. Tot i que la festa es alegre i no afectada com les processons cristianes, es tracta més de fer barrila, a més a més es veu que així es beneeixen els carrers per que tinguin bona sort.

D'això que has dit últim, dels costums similar en cultures tant distant és del que tranca el llibre que vaig comentar la setmana passada.

La capelleta "O-Mikoshi", és un templet petit sense cap figura divina dins, molt semblant a l'"Arca de l'Aliança" de tansportàven els jueus quan anàven camí de Canaan.

Carquinyol ha dit...

La veritat és que ni me'n recordava que les processons de Badalona eren en silenci, i mira que el meu pare hi va participar i m'ho deia però ja veus, al meu barri és més fàcil veure una "procesión del rocio"

Elisenda ha dit...

La frase es "Record i memoria de la pasio que va patir deu nostre senyor Jesucrist" i a cada recordatori el nen que ho recita es menja un figa, Per això els badalonins ho recoden sempre amb record etc .... Jesucrist la figa.

Elisenda ha dit...

Per cert la processor comença i acaba al campanar de la merda El campanar de Santa Maria conegut amb aquest nom, ja que es va reconstruir desprès de la guerra civil amb els diners que van treure els ciutadans de Badalona de buidar els seus pous negres o sigui la seva merda i vendre-la com a fems (toma cultura badalonina) Veritat o llegenda urbana?