Un dimoni al paradís

Un cel gris cendra planeja sobre la ciutat, l'angoixa ens corprèn, la meva ciutat està de dol. Quan el Mal colpeja no avisa i és traïdor.
Ahir mentre la ciutat celebrava amb festes i concerts el dia de l'ecologisme, un malparit assassinava 7 persones i en feria 10 més al barri d'Akihabara.
L'agresor, segons la policia, ha comentat que: "estava cansat de la vida, que volia matar persones i que el millor lloc era Akihabara, no li importava qui, qualsevol ja li anava bé".
No vull dir el seu nom, ja se li ha fet massa publicitat, és el que volia. Si estava cansat de la vida perquè no es penjava d'un arbre o es tallava les venes a la banyera de casa. Tranquil·lament, sense ressò, gris com la seva miserable vida.
No, el fill de puta buscava ressò, aparèixer als mitjans i explicar la seva avorrida història. Que la gent li pregunti el perquè.

Hi hem caigut, ahir les televisions explicaven els fets, qui era, on vivia i el perquè del crim.
A mi m'interessa saber a qui ha assassinat, com un avi de 74 anys que anava a comprar un ordinador, u noiet de 19 o una noia bonica que treballava en una botiga de telefonia.
Feia feredat veure com els números ballaven la dansa de la mort, primer 2 morts i 15 ferits, desprès 5 morts i 12 ferits, 6 morts i 11 ferits, i finalment 7 morts i 10 ferits, la balança del terror anava essent més pesada a cada minut. I ja tens tot un país enganxat al televisor volent saber més, com? Perquè? Qui?

Va agafar un camió mitjà, llogat, i va conduir des de Shizuoka, una prefectura que es troba més a l'oest que la meva respecte a la ciutat de Tòquio, un camí de més d'una hora d'autopista. Es va dirigir, amb premeditació al barri d'Akihabara, un barri molt divertit on hi ha botigues d'electrònica, cafès amb cambreres disfressades de personatges de manga i "otakus" de que fan la delícia del visitant amb les seves extravagàncies.
L'avinguda que creua el barri es tanca al trànsit rodat, els carrers s'omplen de badocs, promotores que reparteixen globus amb anuncis de telefonia mòbil, músics de carrer, models vestides de dibuixos animats, "idols" ( actrius sexis ) que cerquen promoció, guiris i personatges de tota mena.

Segons testimonis presencials, l'assassi va creuar el carrer amb el vehicle a molta velocitat envaint la zona de vianants i atropellant 3 persones, 30 metres més endavant va collisionar contra un taxi aturat en un semàfor. Va baixar i va començar a apunyalar a la gent que havia anar a assistir als ferits de l'atropellament, per l'esquena amb un ganivet de "Rambo" de 13 cm, seguidament va ferir indiscriminadament vianants fins arribar a un carreró on la policia en va acorralar i on va ser reduït desprès de ferir a un agent.

Policies i paramèdics prenent fotografies i recullint informació, al centre sang d'una de les víctimes.

L'impacte contra el vidre en colpejar una de les víctimes.

Voluntaris i paramèdics assistint a un ferit.

Quirofan improvisat al mig del carrer.

La policia científica inspecciona el vehicle utilitzat per l'agresor.

Molts japonesos han estat entrenats en primers auxilis, part de la formació escolar si vius en un país de terratrèmols, mai saps quan et sera útil. Qui sap si sense aquesta formació el nombre de morts no hagués estat més alt.

Un "guiri" i una noia prestant assistència a un home uniformat, possiblement un guàrdia jurat d'alguna botiga.

Qui no vull dir el seu nom, malgrat ser massa tard, hores d'ara tothom el coneix, es mereix anonimat, la mediocritat, es mereix viure tancat tota la vida entre quatre parets grises com ell, als seus 25 anys i cansat de la vida, mereix que la seva vida es consumeixi lentament i que el pes del dolor que ha causat el mortifiqui la resta de la seva miserable existència.