En aquest apartat tenim l'enxaneta, el més petit de la colla que s'enfila castell amunt, sense por, és petit però valent, i el seu vestit és bufó, per això és clar que és molt kawaii.
Al contrari que els exemples anteriors, l'osset de Tous, si que ha estat concebut com un producte, "kawaii", i l'és amb tota regla, un objecte kitsch, però bonic, petitó, i senzill, té aplicacions en infinitat de productes, joies, bosses, samarretes, etc...
Molts han dit que és un dels primers "toys", una mascota de disseny, de fet hi ha un abans i un després del Cobi, fins hi tot en el món "kawaii" el disseny de qualitat s'hi ha anat fent un espai. 
Les il.lustracions de Lola Anglada, malgrat ser anterior al fenòmen kawaii, al Japó serien considerades kawaii i gaudirien de gran acceptació si fossin conegudes ( com les de la britànica Cicely Mary Baker ), ai las però, mai no s'ha fet l'esforç de vendre la nostra cultura a l'exterior. Si no és per empreses privades.
En patufet és definivament kawaii, malgrat el final escatològic, que també agrada al Japó.
Les tres bessones són kawaii, i fins hi tot la Bruixa avorrida és kawaii, ens han dir que és el nostre producte més internacional, bé, al Japó no són gaire conegudes tot que he trobat edicions dels seus llibres en castellà a la biblioteca pública.
Qualsevol il.lustració de la Piralín Bayès és kawaii, les carones rialleres i les galtones vermelles són icones kawaii. I és clar la història del Zoo d'en Pitus, conte els elements típics d'una història japonesa de superació i "ganbaring" ( com diu el Gran Barrufet ).Però potser el producte català més "kawaii" en el sentit comercial i japonès del terme deu ser Charuca, aquesta iŀlustradora ha assolit imitar l'estil japonès de "kawaii" tot i que es pot veure que no és japonesa, té un aire "retro" que el fa diferent del japonès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada