La conservació del patrimoni al Japó.

El post sobre el patrimoni artístic de Badalona al blog de l'amic Carquinyol m'ha fet pensar amb la situació al Japó.
Fa un parell de setmanes vaig rebre l'agradable visita d'uns amics de Barcelona, un d'ells antic company de Belles Arts, començaven un viatge de vuit mesos per Àsia ( qui pogués...), el primer que els va cridar l'atenció va ser la manca d'edificis històrics a la ciutat de Tòquio, cosa que van atribuir als bombardejos de la Segona Guerra Mundial, però en allunyar-se de la gran metròpoli, no van notar cap diferència, a tots els pobles i ciutats que han visitat els manca el centre històric, o edificis tradicionals.
Les ciutats japoneses són com si l'alcalde Porcioles hagués destruït el centre de Barcelona, enderrocat la Catedral i el Palau de la Generalitat tot tingués el mateix aspecte que la Verneda, o l'Hospitalet.
Al Japó no hi ha gaires edificis més vells de 60 anys. Els centres de les viles són les estacions de tren de disseny dubtós, construïdes als 60 les més velles o als 90 les noves. Sense pràcticament reformes esperant caure de velles.

Al Japó quan un edifici és vell s'enderroca i es construeix un altre de nou. He vist enderrocar al meu poble construccions Art-Déco, de finestres de vidres plomats i cornises decorades amb boniques formes geomètriques, per construir-hi un edifici d'apartaments lleig com un pecat amb façanes recobertes de rajoles grises.

El sentit pràctic prevaleix sobre l'estetic, amb això, com a creatiu m'hi barallo cada dia.

Fa poc s'ha anunciat de s'enderrocarà el teatre de Kabuki, el Kabukiza, un dels edificis més fotografiats de Tòquio, un dels més antics, tot i ser una restauració de la post-guerra.
Situat al barri de Ginza, el Kabukiza és un exemple del que havia estat l'arquitectura al període Meiji, i ens il.lustrava com havia estat la ciutat imperial.
L'any vinent serà enderrocat per construir-hi un nou teatre i un gratacels per oficines annex. La reforma no serà com l'ampliació d'Oscar Tusquets al Palau de la Musica, respectuosa i completentaria. Serà com si enderroquessin el Palau i el Nuñez i Navarro el tornessin a construir aprofitant l'espai per posar-hi la torre Mapfre al damunt. Tot això tenint en compte que, malgrat tot, el Kabukiza no és el Palau ( tot i segons per aquí, potser és més bonic ).
A Venècia se'ls va cremar la Fenice, dues vegades, a nosaltres el Liceu, també dues vegades, i sempre hem mirat de restaurar-los tal com eren. El Kabukiza ha estat reformat quatre vegades des de la seva estrena l'any 1889 i sempre ha anart deixant una mica història pel camí.

Primer edifici de 1889.

Reforma de 1911 fins 1921.

Restauració del 1924 després del terratrèmol del 1921. Enderrocat l'any 1945.

Edifici actual del 1950.

Imatge del nou projecte amb gratacel al fons. Inauguració prevista per l'any 2013.