Aquest cap de setmana he pogut veure, per fi, la pel.lícula de Woody Allen "Vicky Cristina Barcelona". En tenia moltes ganes, m'agrada molt Allen, i feia temps que m'esperava una pel.lícula seva en una ciutat que se l'estima molt i que, segons ell, tenia entre les seves favorites.
Si no fos català i tingues el cap ple de "pardals de romanticisme independentista" hauria gaudit de la pel.lícula.
Però m'estimo el meu país i la meva identitat, i estimo Barcelona. I la pel.lícula d'Allen em va decebre molt.
Putes rabaleres, grafittis i brutícia, estrangers rics que viuen en bombolles culturals, don't mixed with the "local people", una xarnega histèrica i xavacana ( Maria Elena / Penélope Cruz ), una turista americana que vol fer una tesi sobre la identitat catalana i que per això aprèn "espanyol", guitarres flamenques, i viatges a Astúries, i a Sevilla.
No hi cap personatge català, el "pintor" ( Javier Barbem ) és asturià. No pot ser català, què no som prou cool o què? Al cap i a la fi les pintures emprades al film són obra d'un autor català. Ei! i un amic meu, pintor català, sobrevola Barcelona amb avió per inspirar-se per les seves obres, però suposo que tampoc és prou cool.
Suposo que un viatge a Oviedo és millor que una escapada a l'Estartit, o a Mont-Roig del Camp, o si vols agafar un avió, a Menorca.
Aquest film reafirma la idea de que Barcelona és Espanya, que la cultura català no existeix i que la identitat Català és un acudit.
En una escena Vicky ( Rebecca Hall ) comenta que vol basar la tesi en identitat catalana i el seu interlocutor li respon: "I que en faràs d'aixó." Fins que un altre personatge diu:" No n'ha de fer res, es casarà amb home ric i la deixara prenyada, i fora preocupacions. "
Es parla castellà a la pel.lícula, quan es barallen Maria Elena i el pintor, es parla castellà quan el pintor visita el seu pare, un poeta asturià que només parla espanyol "per no embrutar" la seva poesia.
I en el jardí asturià d'aquest pare poeta se sent, fluixet, de lluny una dolça tonada, l'única música catalana en tot el film, "El noi de la mare".
Tot això pagat amb diners públics d'un govern de "xupifly" que diria un altre amic pintor. Per promocionar Barcelona "made in Spain" suposo. Un altre oportunitat perduda de donar-nos a conèixer, que el món sàpiga que existim.
Perquè no aprenem dels Flamencs, que s'ha promocionat prou bé al film "in Bruges".
I després la Generalitat fa campanyes per parlar català als estrangers. No té sentit si són ells els primers a canviar de llengua, i de camisa, quan els convé.
2 comentaris:
No t'equivoquis company, no és una ocasió perduda, és una ocasió aprofitada pels mateixos governants botiflers de sempre per a enfortir l'idea de Barcelona Española.
I mentre tinguem dirigents així, ens tocarà aguantar moltes d'iguals.
Estic d'acord amb en Carquinyol. No has tingut en compte el petit detall de que qui hi ha al govern és el PSOE, i que a aquests per l'única cosa que els hi interessa la cultura catalana és per a destruïr-la.
Publica un comentari a l'entrada