
L'altre dia vaig pujar amb la meva
família a un turó que hi al meu poble,
Hadano, feia un dia molt clar i es podia veure molt bé el Mont
Fuji.
Si hagués de comparar el meu poble amb algun referent català, diria que és com Granollers, prop de Barcelona i prop del mar, a la falda del Montseny.
Hadanao és un poble de muntanya, a la falda del Mont Oyama, un bon lloc per començar excursions a peu. Un pèl allunyat de Tòquio però no prou com perquè no pogui servir de residència pels qui hi treballen.

Aquesta és la vista d'una part de
Hadano, els edificis més alts són d'apartaments
construïts aquests darrers anys, darrerament hi ha
tendència de comprar pisos i no cases, els pisos poden estar més aprop de
l'estació de tren ( el centre
neuràlgic d'aquestes viles ), i són més barats que les cases, ja que no cal adquirir el terreny.

Aquest any anirem a viure a
Hiratsuka ( si Déu vol ), aquesta és la vista
des de l'altre banda de la muntanya, on es veu la ciutat a la v
ora del mar. Seguint amb les comparacions, si
Hadano és Granollers,
Hiratsuka seria
Mataró, no cal dir que per un
badaloní, el canvi
serà plaent, friso per poder sentir l'aroma del mar i poder passejar per la platja.
3 comentaris:
Tens tota la raó que els badalonins necessitem sentir l'aroma de la platja a prop... però també el de la muntanya (coses de la Conreria suposo...)
T'entenc molt com a Mataroní que sóc.
El mar és la meva referència en tots els meus àmbits de la vida.
Sense mar no podria posar els peus a terra amb facilitat.
Espero que tinguis sort i puguis tenir el mar ben a prop.
Coma Badaloní que ets segur que el caràcter que el Mediterrani ens ha moldejat durant anys tira enyorança.
Ànims ia escoltar Serrat, "Nací en el mediterraneo".
Salut!
PD: Demà passat seré a Tòquio!
Carquinyol:
la Conreria i Canyet, on passava les vacances i els Nadals.
Jordi:
Molt bé, t'aviso que fa un fred que pela!
El diumenge anirem a Tòquio per visitar l'expo d'un amic pintor, si em passes el mail, i et prova podríem quedar.
Publica un comentari a l'entrada