dilluns, d’abril 11, 2011

Gogatsuningyou ( la nina de maig )

Avui fa un mes del terratrèmol, malgrat les notícies que arriben de la Central de Fukushima, quan arreglen una cosa n'espatllen tres, la vida continua i les tradicions no canvien. 
Aquest matí Miró ( el patufet de la casa ) ha rebut un paquet de l'empresa Fukudaya de part dels avis japonesos. 

Com si es tractés d'una nina russa, dins la caixa gran hi havien altres capses, i un joc d'estris per tenir cura del contingut...

...un plomall, uns guants i un drap per netejar, el "Kabuto", el casc.

Després de passar-me una bona estona fent encaixar les peces he pogut muntar l'aparador d'un Kabuto de Bushi ( de Samurai ). Aquesta peça decorativa serveix per celebrar el dia dels nens, que tindrà lloc el proper 5 de maig. Segons la tradició aquesta peça servirà per assegurar al "noi de la casa" un futur prosper i lliure de malalties. També, expressa l'estatus econòmic de la familia, quan més ric i elavorat, la llar és de més categoria, per això es posa a la "genkan" de les cases perquè tohom el pugui veure ( com més car, més fatxenda ). Recosdo un episodi del Shin-chan un la Misae comprava un aparador de nines que valia 300.000¥ ( 2.500 € ). Bromes a part aquesta és una de les coses on el avis s'hi deixen els calers.

La tradició és que les avis regalin aquest "gogatsuningyou" ( nina de maig ) als néts en cas que no en tinguin, però normalment es passen de pares a fills, a l'hereu que el conservarà fins que tingui un successor. 

N'hi ha de molts tipus, d'armadura complerta buida o, amb una figura de guerrer dins, de príncep, o només el casc, que és el que m'agrada més, és més elegant,  més senzill i menys ostentós. 
Els avis han estat generosos i Miró ha rebut un Kabuto molt ben fet i poc ornamentat ( odio els cromats i els daurats ), fet a mà i amb materials de qualitat. 

Sovint es veuen Kabutos molt elavorats, però són de plàstic. Aquest, però és de metall, acer i llautó, folrat de pell i adornat amb cordons de seda.

Malgrat que és petit, pesa molt i no li manca cap detall.

S'ha de coŀlocar el casc d'amunt d'un peu de fusta cobert amb un mocador de seda, en aquest cas violeta, i aquest d'amunt una capsa de fusta de laca negra, una rèplica del cofre on es desava el casc antigament. 

 El cofre queda davant d'un "biobu" daurat d'amunt d'un "tatami" natural emmarcat de fusta lacada.

 La signatura de l'artesà, Tomomi Kato en una plaqueta i...

...al casc.

 Alguns van acompanyats per un arc i unes fletxes ( yumi i yajirushi )...

 ...i l'espasa ( katana ), és clar.

 El mànec està fet amb alguna part de tauró ( no recordo quina ), cordó de seda i llautó. Amb un peu de fusta lacada.

Les fletxes són de ploma de faisà i de fusta amb les puntes de llautó.

Els detalls són magnífics, i els acabats molt bonics. Miró té sort de tenir uns avis tan gererosos.

9 comentaris:

Carquinyol ha dit...

És tota una obra d'artesania !

Marta ha dit...

Quina passada, no??? Però aixó s'ho te que posar en Miró?? I quan?? Tindrà prou força per portar la catana i tot?? Si només te un anyet i pico!! Petons pels 4!!!

Josep Ma. ha dit...

Renoi!!, impressionat.
Si no t'hagués llegit i algú m'ho regalés, encara li faria menjar.
Però Déu n'hi do.
Un treball excel·lent i entenc que es un regal molt important en la vida familiar i del Miró.

Gràcies per una mostra més de la cultura japonesa.

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Carquinyol
Els japonesos són molt bon artesans tradicionals. Però la majoria són iaios com el que ha fet aquest.

Marta
No és per posar-se'l, només per decorar la casa durant aquest mes, com el pessebre. Però de segur que quan es faci més gran hi voldrà jugar, cosa que no li deixarem fer, això val més que una moto nova!

Josep Ma
Tens raó que és una mica kitsch, però els avis coneixent el meu gust han mirat que sigui el més senzill possible, però has de tenir en compte que és molt tradicional. I els materials són bons.

El que segur que aniria a la brossa el la versió que n'ha fer Lladró per al públic japonès, tela marinera!

http://www.lladro.co.jp/new/wakamusha/waka_02.html

Claire ha dit...

Aquestes tradicions m'encanten!
Aquest pel dia dels nens és una passada! El trobo genial! Té moltíssims detalls!
Igual que m'encanta el Hina Matsuri, el dia de les nenes, amb l'altar que es posa.
Genial!

MARIBEL ha dit...

Isaac és preciós, de ben segur que estareu molt orgullossos.
Aquestes tradicions diuen molt de d'un pais i de les persones que hi viuen. M'encanta. Amb aquest blog estic coneixent moltes tradicions de cosetes que coneixia de Japó i cada vegada estic més encantada.
Gràcies per explicar-ho.
Maribel

Lapry ha dit...

És realment preciós!! Quina sort que té de tenir uns avis tan generosos que li fan aquests regals...

Sotimim Panda ha dit...

Que bonic, sempre m'han dit que tinc gustos molt peculiar pero aixó es la tipica cosa que jo posaria a casa meva i ara mes sabent aquesta tradició (ja no et dic com estaria de flipat el meu fill de 2 anys jeje).
xaooo i anims des de Terrassa

Marta ha dit...

Isaac! Com esteu?? Es que aqui arriben unes noticies no gaire agradables!! Ja ens exxplicaràs!
Petons als 4!