Vivint al llom d'un peix gegant...

Ahir vaig sortir a fer la passejada diària que em va prescriure el metge de capçalera, caminava per la carretera 129, la que va de Hiratuka fins Atsugui, quan de sobte em vaig trobar amb aquest cartell.
És un avís que aquesta carretera romandrà tancada en cas que un terratrèmol de gran magnitud afecti la zona. Això és perquè serà usada com una via ràpida pels serveis d'emergència i evacuació.
Seguint el costum japonès de posar personatges "kawaii" a tot arreu, aquest cartell, que comunica una cosa molt seriosa va decorat amb una iŀlustració de Namazu una divinitat xintoista que representa un silur, un peix gat gegant.

Si bé la llegenda de Namazu és inmemorial, és al segle XVII quan es comencen veure'n representacions gràfiques, però va ser a partir dels grans terratrèmols d'Ansei ( a l'antic Edo ) de 1854-55 quan es va convertir en divinitat. Durant aquells terratrèmols de magnitud 8.6 van morir més de 6.000 persones, per no va haver tsunami, la majoria de les víctimes van ser per culpa dels incendis posteriors.

 Segons la llengenda, Namazu viu entre el llod sota la nostra illa de Yamato ( que és el nom diví del Japó  ) constament vigilat pel deu Kashima, però si aquest baixa la guadia, Namazu s'allibera creant un terratrèmol, aleshores Kashima amb una pedra anomenada Kaname-ishi atura Namazu.
A la iŀlustració es pot veure com Kashima d'amunt d'un núvol envia Kaname-shi transformada en un actor de Kabuki ( d'un príncep guerrer ) per deduir Namazu.

 Actors i costesanes d'Edo lluitant contra Namazu.

Treballadors i ciutadants reduint Namazu, aquestes són ilustracions molt populars de finals del periòde Edo.

 Ebisu, un déu de la fortuna s'ha adormit d'amunt la pedra Kaname-ishi i Namazu aprofita per sembrar el caos i la destrucció. L'escatologia també agrada molt al Japó, mireu com el dimoni vermell fa un pet d'amunt el déu adormit.

Kashima sotmetent Namazu i els seus secuassos amb la pedra màgica.

Com podeu veure al Japó hi ha moltes creences i tradicions que ens poden semblar extranyes, però quan fa temps que hi vius fins i tot pots motar com, de vegades Namazu, mou la cua.