dissabte, d’abril 23, 2011

Sant Jordi a Tòquio

Avui hem anat a Tòquio per celebrar la Diada de Sant Jordi, enguany era especial ja que ens retrobaríem amb altres catalans que viuen al Japó i recolliríem llibres per la canalla de Tohoku ( la zona més afectada pel tsunami ). La Raquel Vila, que treballa de professora de català i castellà a l'Institut Cervantes va aconseguir que ens deixessin un espai per poder-hi celebrar la diada.
Déu n'hi do amb el Cervantes, ha estat la primera vegada que l'he visitat i m'he quedat impressionat! Les instal·lacions són fantàstiques tenen de tot i tot de disseny, ens nota que s'hi van deixar calers. Tot sigui per promoure la cultura común. M'he quedat "acollonido".
No em puc queixar perquè ens han deixat fer i desfer i no ens han posat pegues a res, o sigui que res a dir, llàstima que no tinguem cap Llull, encara que sigui la quarta part d'aquest Cervantes per anar fent les nostres cosetes.

El dia ha anat molt bé, malgrat la pluja i el vent, aquell vent empipador que fa que la pluja caigui de costat i acabis xop malgrat el paraigua.

Ahir vaig penjar un "teru-teru", per demanar que fes bon dia, però sembla que el déu de la pluja tenia decidit fer-nos la guitza.

Hem arribat al Cervantes a quarts d'una i hem començat a decorar l'espai que ens han deixat a la biblioteca Federico García Lorca.

La Raquel havia organitzat diferents espais, un taller d'origami, un racó de lectura, un punt de recollida de llibres, més que la "García Lorca" semblava la llibreria Robafaves de Mataró ( Segons J.M. Espinàs la millor llibreria de Catalunya ).


Nosaltres hem arribat amb una capsa plena de llibres, regal del meu amic Georgios.

I els de l'Associació Japonesa d'Amistat amb Catalunya havien portat 60 roses per repartir.

Els meus punts de llibre es regalaven com a record a cada persona que feina una donació, ha estat genial, la Raquel m'ha dit que hem recollit més de 200 títols!
D'amunt la meva Senyera ( que n'ha vist de tots colors, fins hi tot ha "tocat amb els Obrint Pas " ) es recollien el llibres que anaven dedicats amb un missatge d'esperança per la canalla.

És clar, com que són japonesos ho anaven apuntant i catalogant tot, així a la fi tenien una llista complerta de tots els llibres classificats, són la pera!

La canalla anava i venia, jugava, pintava o feia roses de paper.

I la Shikibu feia amics amb petits culers japonesos seguidors de Maxwell! Un bona oportunitat per explicar que a l'escut del Barça hi ha l'ensenya de Sant Jordi, per això són tan valents i ho guanyem "tot", aquest petit culer, però estava una mica moix per la derrota del dimecres.

I després l'hora dels contes, ens n'han explicat dos, la Llegenda de Sant Jordi i una història molt divertida originaria de Tohoku que m'ha recordat molt a la del Pont del Diable.

Tot seguit s'ha fet un sorteig de roses, hi havien dues paperetes, una amb un Sant Jordi i l'altre amb una princesa, a qui li tocava el Sant Jordi de si feia entrega d'una rosa que havia de regalar a la seva estimada.

Això ha fet una mica de vergonya, sobretot per caràcter tímid dels japonesos, però ha estat divertit.

L'Aya i la Shikibu han rebut les seves, per cert la Shikibu ha tornat a casa amb quatre roses, l'hauré de vigilar!
En fi, estem baldats però ha estat una diada genial, avui uns quant japonesos tornaran a casa coneixent una mica més Catalunya i d'aquí uns mesos, nens del nord del Japó rebran uns llibres de part d'una Princesa Dolça, un drac molt golafre i un cavaller valent.
Bona Diada a tothom!


8 comentaris:

Josep Ma. ha dit...

Molt bé. jo també ho he fet amb les meves coneixences de sud-america, hem de donar a conèixer el nostre país, qui si no ens ho farà, Espanya?
A més a més, la diada de Sant Jordi es de les més originals i senzilles per a reivindicar el nostre tarannà i l'amor pels demés.
Els teus dibuixos son preciosos, m'ha fet gràcia veure els punts de llibre, molt macos.
Es un gust llegir-te.
Fins el pròxim post teu

Anònim ha dit...

Que entranyable la vostra celebració de la Diada de Sant Jordi! Quan s'és lluny de casa, tot és més emotiu!

Anònim ha dit...

Has aconseguit que plori...
Dons aquì a Oldenburg, no hi ha Institu Cervantes, ni amics de Catalunya, però hi ha una petita cosa que fins i tot es ignorada per els Alemans, i es la semblanCa de la nostra Senyera, dons has de ficsart-hi molt per veura que en lloc de cuatre barres nomes en te tres.
He de esbrina la seva procedencia, però encara trigare una mica, per que no acabo de parlà Alemany.
Un Peto i bones Pascues.
La Consellera

Anònim ha dit...

Hola No pares de sorprendre et la calla nen.M'ha agradaria i tu dic de tot cor exposar els teus dibuixos aqui al departament de cultura del meu poble.Ja que han vist els teus dissenys i els agrada molt.
Per cert fa una estona e vist unes fotos de una caputxeta vermella que es diu ISA.... i la veritat he rigut molt.

Bè petons i de veritat pensa lo que te dit.

FAMILIA CAMACHO PERPIÑAN

eva ha dit...

M'agrada molt llegir el teu blog, no ho faig a diari, però quan tinc una estoneta, em poso al dia :)
El que dius de la llibreria Robafaves, per mi és ben cert! fa cap a 1 any que vivim a Mataró i hi anem a fer visites sovint.
Fins aviat!
Una abraçada per tots 4!

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Eva.
Gràcies "capgrossa" ;)

Assumpta ha dit...

M'ha encantat aquest post!! T'he descobert arrel que aquest blog ha estat proposat com a candidat als Premis C@ts, categoria "Catalans al món"... i he vingut a donar una ullada... Et felicito pel blog, post... i els punts de llibre, maquíssims!! :-))

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Assumpta.
No ho sabia això dels Premis C@ts, què divertit!
Gràcies pel teu comentari.