Alèsia? No conec cap Alèsia!!!

Alèsia? No conec cap Alèsia!!!
Els qui heu llegit Astèrix ( Astèrix i l'escut Arvern ), sabreu de què us parlo, Alèsia va ser l'escenari de la famosa batalla on Vercigentòrix, cabdill dels gals és vençut per Cèsar. Els gals de les històries d'Astèrix neguen la derrota, i diuen desconèixer la batalla en qüestió, això sí, recorden i celebren la victòria gal·la de Gergòvia.
La realitat és que Alésia, és molt coneguda, va ser la batalla definitiva sobre el poder a la Gàŀlia, Vercingetòrix va ser capturat i portat a Roma encadenat, on va ser mostrat al poble durant el Triomf de Cèsar.
La negació històrica no és una anècdota de còmic, és una realitat, els catalans en sabem molt ja que l'estem patint constantment. Molts desconeixem la nostra història, o la que coneixem és la versió que el país vencedor de la nostra Alèsia vol que aprenguem.
Al Japó passa el mateix, ja fa temps que me'n vaig adonar, els japonesos tenen un pobre coneixement sobre el seu passat. I el què conèixen, és molt adulterat. Per exemple, el Japó no va ser un país unificat fins la Restauració de Meiji ( 1868-1912 ). Fins aleshores havia estat un territori dividit per senyors feudals, sota el poder d'un cap militar, el Shogun i d'un cap espiritual, el Mikado, l'emperador. La llengua que es parlava no era el japonès que coneixem avui fruit de l'ensenyament públic de la Restauració, sinó un poti-poti de llengües diverses no escrites. Al nord es parlava Ezo o Ainú i al sud, a Okinawa es parlava una altra llengua que només ha restat en topònims.
Els qui diguin que al Japó es parlava japonès menteixen, imagineu un país ple de muntanyes i valls, on les comunicacions es fan a peu, una societat tancada i rural, amb un únic comerç que va de Edo a Kyoto, i així durant 1.000 anys, si al Principat Catalunya es parlava tant diferent a Manresa i a Barcelona al segle XIX imagineu al Japó, que és deu vegades més gran que el nostre país.

La veritat és que els japonesos tenen moltes coses de les que avergonyir-se de la seva història, quan vaig visitar Seül, si anaves al palaus i els temples, que eren preciosos,  el guia et deia, que tots eren reconstruccions després que els japonesos els cremessin durant la invasió del segle XVI.
No cal dir tots els desastres que l'Imperi Japonès va provocar a la Xina, Manxúria i la mateixa Corea durant les diferent guerres de colonització a principis del segle XX.
Matances, genocidis, esclavatge sexual, expoliació dels recursos naturals d'un territori, dictadura militar al propi país.
La matança de Nanquín, on 20.000 dones van ser violades i més de 200.000 persones van ser assassinades per l'exèrcit imperial.
La política colonitzadora de l'Imperi Japonès, tothom sap com va acabar, o potser no.

Ahir vaig comprar un llibre sobre la història del Japó, es una edició per estudiants de primària il·lustrat a l'estil Manga.
El llibre, d'unes 600 pàgines, és un resum fàcil d'endendre sobre el passat d'aquestes illes. El què em va sorprendre van ser els lapsus de memòria sobre moltes de les coses que us he explicat, i sobretot pel fet que es dediquin més de 50 pàgines a le guerres colonitzadores i només 4! 4 pàgines a la Segona Guerra mundial, ostres! Això sí que és voler ignorar on és Alèsia!
L'Aya va dir que el llibre fa el ridícul.
Entenc que no es vulgui atabalar a la canalla amb històries massa violentes, però no es pot ignorar el passat, sobretot si el passat conté errors, les conseqüències dels quals encara s'estan pagant. De fet publicacions com les d'aquest llibre porta a protestes a països com Corea i a la crema de banderes japoneses davant les ambaixades nipones.
Oblidar el passat és molt perillós, tant pels vençuts com pels vencedors, està bé que coneguem Gergòvia, però no podem d'oblidar Alèsia.

Els Nazis i el Japó

 La guerra del Pacífic