Kuropan

El canal de televisió espanyol Antena 3 es preguntava si una peŀlícula en català ha de representar Espanya als Òscar. Jo em pregunto el mateix, ho ha de fer?

Era Antoni Gaudí un genial arquitecte espanyol? Es va espanyolitzar Barcelona durant els jocs olímpics, A la ville de Barcelona, Espanya! ( deia Samaranch ).
Joel Joan va probar d'enviar peŀlícules als Òscar, i l'acadèmia americana li va respondre que això ho havia de fer Madrid, sempre passant per Madrid, amb el permís de la "Villa y Corte".
Pa negre és tan bona que no han pogut fer la vista grossa, cal aprofitat el geni català, com han anat fent des de Josep de Ribera, passant per Gaudí, Miró, Dalí, Tàpies, Josep Carreras, Monterrat Caballé, Puyol, Xavi i Piqué, algunes vegades amb la coŀlaboració del portagonista, d'altres malgrat tot.
Tan si Pa negre guanya com si no, serà presentada al món com una peŀlícula espanyola, i la gent desconeixerà que ha estat un èxit malgrat tot, malgrat la precarietat de la indústria cinematogràfica catalana que veu marxar el seus talents per falta de produccions, ajuts, ingresos o suport en general. Un miracle, una flor al bell mig de l'hivern que empresona el nostre país fa gairebé 300 anys.
Pa negre és una peŀlícula catalana, en català, l'art potser és universal però no la gent que el fa, ens ho va recordar va 40 anys un català que fou indiscutiblement universal, Pau Casals, en rebre la distinció més important de la seva carrera, es va presentar al món com el que era; I am a Catalan!
Estic cansat, des del Japó, de veure com la nostra nació és tan desconeguda i sempre es confon amb l'espanyola, dissolta en un tupí d'homogeneitat. Fins hi tot als concerts dels Obrint Pas que són presentats com un grup de música radical espanyola. O veig onejar la "rojigualda" quan a la tele parlen del Barça i ens passen els gols de Messi a ritme de flamenc ( un tango li faria més justícia ).
Si guanya Pa negre, sortirà el presentador amb montera, com van fer el Beatles a la Monumental?

Fa un parell de setmanes es va presentar la peŀlícula al Japó, dins del Latin Beat Film Festival, juntament amb cintes procedents d'altres països que havien estat colònies espanyoles, Argentina, Xile, i també amb el darrer treball d'Almodóvar.
He llegit alguns dels comentaris dels espectadors, alguns molt sorpresos perquè la peŀlícula no era en espanyol. Perquè no era en espanyol? Es preguntava una noia que estudia aquesta llengua - no vaig entendre res- deia. Sort dels subtítols, pobreta.

La peŀlícula es presenta con a Black Bread, el títol en anglès, pel que sembla "Pa negre" és massa difícil perquè les petites ments assiàtiques en puguin entendre el significat.
Japó és un país molt centralitat, molt homogenitzat, on es concep el món pels estereotips que ens creen a partir de la percepció de tenen d'una cultura, un estat. I si a l'estat no li interessa presentar diversitat cultural de les nacions que controla, doncs no hi ha res a fer.
Espanya, no ens enganyem, no és una nació plural ni té diversitat cultural, perquè Catalunya no és Espanya i tampoc ho és Euskadi. No crec en una Espanya plural ni federal, no hi crec i ja està. I em sap greu que Pa negre vagi als Òscar representant Espanya.

L'any 1993 jo vivia a Londres, alehores va ser quan la peŀlícula Belle Époque de Fernando Trueba va guanyar l'Òscar, el mateix any es presentaven la peŀlícula Farewell my Concubine, i Hedd Wyn una cinta en gal·lès.
Hedd Wyn vol dir "Pau beneïda" en gal·lès, era el nom del poeta Hedd Wyn conegut en anglès com a Ellis Humphrey Evans, la peŀlícula explica la vida d'aquest poeta que va morir lluitant al font francès durant la Primera Gran Guerra, una jove promesa de la literatura gaŀlesa que havia guanyat els jocs florals i era considerat un heroi pel seu poble. Durant aquells anys la dominació anglesa sobre Gaŀles era brutal, com demostra el fet que Wyn hagués de tenir dos noms, el gaŀlès i l'oficial en anglès.
Durant la guerra els soldats gaŀlesos van ser usats com a carn de canó, sota les ordres d'uns oficials anglesos que els insultaven o els disparaven quan parlaven la seva llengua, ja que els confonien per alemanys.
L'any 1993 el Regne Unit va presentar als Òscar una cinta on no quedava gaire bé, un homenatge al poeta mort, una apologia a la nació gaŀlesa i una denúncia del genocidi que havia patit aquest poble. No recordo ningú preguntant si Hedd Wyn havia o no havia de representar el Regne Unit als Òscar o no, recordo però que la favorita era Farewell my Concubine, finalment va guanyar Belle Époque, l'espanyola.
Per cert, Kuropan vol dir, Pa negre.

Nota llatino-americana:

El passat cap de setmana vaig anar a Kamakura, a una gelateria mentre gaudiem d'uns gelats boníssims de "matcha" ( te ) i vainilla li vaig preguntar a la Shikibu si era bo, aleshores el gelater ens van preguntar d'on érem, jo sempre contesto que de Hiratsuka, però en realitat ell volia saber d'on era jo que parlava amb aquella llengua tan extranya. Catalunya! 

L'Aya va puntualitzar Barcelona. Ah! Barcelona, Spain!

No, Spain no, Catalunya, el proper país de Europa, i el què parlem és català, vaig matitzar jo, aleshores l'home com si hagués sentit ploure em va dir que ell no haiva anat mai a Espanya, però que era molt bon amic dels amos del restaurant mexicà del costat de la seva botiga.

Que cansat estic...