Un museu amagat...

El diumenge passat vam visitar el Museu de la Literatura de Kanagawa, hi feien una exposició sobre Kako Satoshi, un escriptor de llibres infantils, molt conegut per ser el pare de Damuna-chan, un personatge molt popular de la iconografia de la mainada japonesa. L'atracció principal de l'exposició era una lectura de contes, Shiro l'elefant blanc, i L'escola de lladres. Dues històries diferents, la primera sobre l'acceptació de la diversitat ètnica, i la segona molt divertida sobre una escola de lladres no gaire eixerits, representada teatralment per moltes escoles japoneses, tot un clàssic que desconeixia, però que l'Aya llegia de petita.

Al museu s'hi arriba creuant un túnel de pedra que mena al jardí de la casa pairal, una entrada misteriosa que evoca misteri.

L'edifici del museu havia estat la casa del marquès de Maeda, un noble molt influent durant la restauració de Meiji ( 1868-1912 ), descendent del senyor feudal de Kanagawa. El 1936 el marquès va fer construir aquesta casa d'estil occidental on hi havia la l'antiga casa pairal de la família, d'estil japonès.
I en va ser la seva residència fins al 1975 aleshores va passar a ser la residència d'estiu de molts primers ministres del Japó.

Actualment és el Museu de la Literatura de Kanagawa, amb sales d'exposicions dedicades als autors de la zona o els que venien a passar l'estiu a la vila de Kamakura.
Kamakura, ja us n'he parlat moltes vegades, havia estat la capital del Shogunat del Clan Minamoto ( 1185-1333 ), actualment és una zona molt turística de vacances molt propera a Tòquio que entre els anys 10, 20 i 30 del segle XX havia tingut una activitat cultural molt rica, com el nostre Sitges a l'època dels modernistes del Cau Ferrat. D'aquella època queden algunes cases pairals a l'estil occidental que havien acollit els actors, pintors, escriptors i la crema inteŀlectual d'un Japó efervescent.

Degut a la política del museu no vaig poder fer fotos de l'interior, el cartell de l'esquerra forma part d'un joc per la canalla, en que havies de trobar les lletres d'un missatge secret per part de Daruma-chan. En aquest cas era "す" ( su ) de "suika" ( síndria ).

 Des de la balconada de la casa es pot gaudir d'una vista excepcional del mar de Shonan.

I als arbres, amagats, els personatges de les històries de Kako Satoshi.

A la Shikibu li agraden molt els llibres de Kako Satoshi, i en té un munt, "Dorobou Gakkou" ( L'escola de lladres ), "Darumachan to Tenguchan" ( Daruma-chan i Tengu-chan )...

 "Karasu panyasan" ( El corb flequer )... 

 "Karasu panyasan" ( El corb flequer ), "Yuki no Hi" ( Un dia de neu ), "Darumachan to Yamamechan" ( Daruma-chan i la nena de la muntanya )...

 "Yuki no Hi" ( Un dia de neu )...

"Darumachan to Yamamechan" ( Daruma-chan i la nena de la muntanya )

Si teniu l'opurtunitat de poder llegir literatura infantil japonesa la trobareu molt divertida i interessant, molt diferent al que estem acostumats, a part d'això el Japó té una producció enorme de llibres infantils i d'autors de tota mena, realment un potencia mundial editorial, curiosament poc coneguda a l'exterior.