dimecres, de setembre 21, 2011

Un petit ensurt!

Aquest matí quan he sortit a treure la brossa de plàstic he vist com sortia fum de l'extractor de la cuina del veí de davant de casa, els he sentit cridar de sorpresa i tot el carrer feia olor menjar socarrimat i baquelita. Al girar la cantonada he vist com sortia el veí de darrere de la casa afectada en pijama i sabatilles corrent amb l'extintor a la mà, mentre la dona cridava quelcom sobre els futons. Tot seguit han començat a sortir veïns alertats per l'olor de fum, que malgrat la pluja, era prou forta ( estem en alerta del tifó número 15 ).

A passat poca estona abans no han arribat els bombers, amb tres cotxes i un de Tepco ( la companyia elèctrica ).

Els bombers encara ronden per aquí mirant de veure que es el que ha passat, potser ha estat un curtcircuit, la veïna de la casa accidentada ha anat passant  casa per casa demanant perdó tota plorosa, m'ha sabut molt de greu, però només ha estat un petit ensurt, això sí la casa li farà pudor a fum una bona temporada.

NOTA SOBRE EL  TIFÓ
El tifó núm. 15 s'acosta, a Hadano, el meu antic poble, que queda una mica més a l'oest han sospès les classes a les escoles, a l'escola de la Shikibu ens han dit que hem d'anar a buscar els nens a 2/4 de 12.

4 comentaris:

Marta ha dit...

No pareu amb la natura, eh? Ahir vaig estar parlant amb una guía japonesa que està força amuïnada pel tifó, la seva familia es a Yokohama. Molts petons!!!!!

Carquinyol ha dit...

Foc (petit) enmig de la pluja (no tan petita)..., realment les circumstàncies naturals i socials no us deixen avorrir-vos !

Mentrestant ací fa una mica més de fresqueta però seguim sense veure gaire pluja, si més no a Badalona.

Assumpta ha dit...

Caram, pobre gent... I m'ha xocat això que la veïna afectada anés demanant perdó!! Com si ella hagués ocasionat el rebombori i la pudor expressament, pobreta...

Esperem que el tifó no faci massa mal!! Sembla com si la natura s'hagués enfadat...

tobuushi ha dit...

Això és normal i estem preparats, el tifons per nosaltres són com les rieres del Maresme. El vent té el seu camí, i només podem esperar que ens passi pel costat o ens toqui de ple. Aquest cop ens ha passat pel damunt.
Si desviem rius, podem ardres del bocs sense replantar i construïm on no es pot fer, la natura no és que s'enfadi és que va a la seva. L'aigua vol tornar al seu llit i les muntanyes pelades perden la terra que s'escola cap a la vall on hi ha masies.