Burocràcia, immigració i nena maca

Avui he perdut el dia anant amunt i avall, primer Tòquio a recollir els passaports a la "embajada" del país veí, quin remei! I després a Yokohama a l'oficina de immigració que han construït nova on Jesús va perdre l'espardenya. Primer has d'anar fins l'estació de JR de Shintsugita i després esperar un Shuttle Bus de només passa cada mitja hora fins les oficines, i no us penseu que és gratis, eh! Que val ¥210 per cap.

Per sort no hi havia gaire gent, tenint en compte les dimensions de l'edifici, crec que s'han passat un pèl, curiosament s'assembla al dibuix que vaig veure del projecte per un museu del Manga, ves que no hagin aprofitat els plànols.

Està prou ben organitzat, hi ha traductors en les llengües més freqüents, anglès, xinès ( mandarí ), corerà, tagalog, portuguès i espanyol. Tenen una sala de jocs per la maidana i una cambra on poder donar el pit. També he trobat que els funcionaris eren més simpàtics que els de l'oficina on anava abans. 

És molt gran, potser esperen una arribada massiva de immigrants, però com no facilitin les coses no sé pas, jo mateix que tinc residència permanent hauré de tornar l'any vinent a renovar el permís de re-entrada al país que em caduca el juny i que per cert val ¥8.000 ( 75€ )!

La Shikibu tenia festa de l'escola perquè es feien les entrevistes als pares dels nens que entraran el curs vinent, i m'ha acompanyat, pel camí s'ha entretingut amb la PSP que vaig comprar quan treballava a Tòquio i que criava pols en un calaix, mentre els seus companys de seient feien una becaina. Què dur que és ser japonès!