Castanyada a Hiratsuka

Enguany és el 3er que celebrem la Castanyada a la nostra nova casa, a la ciutat de Hiratsuka, aquest cop havia de ser especial, després de dos anys de proves amb bons resultats, mal m'està dir-ho, els panellets estaven llestos per veure la "llum pública" així que vam decidir convidar uns amiguets de l'escola de la Shikibu perquè veiessin que hi havia alguna cosa més al món que ditxós Halloween. La Castanyada és difícil d'explicar per a qualsevol, però al Japó és molt fàcil ja que tenen festivals d'aquest tipus, en record dels difunts, però alhora festius, sense entrar en la grolleria macabra dels anglo-saxons. Al Japó hi ha el festival de l'"Obon" del què ja us en vaig parlar fa un temps. Per això quan em preguntaven què era la Castanyada només els havia de dir que era com un Obon. Al Japó també els agrada molt menjar productes de la tardor com caquis, moniatos o castanyes, també els agrada molt menjar pastissets de la mida dels panellets, però ells els fan amb massa d'arròs. Tot plegat molt proper a la seva cultura, malgrat la distància. És curiós com les coses es poden arribar a semblar tant.

El problema de fer panellets és el temps que es triga, almenys dos dies, primer per preparar la massa i després en elaborar-los, he descobert una botiga on tenen tots els productes que necessito, ametlla en pols i sucre llustrat, fins hi tot pinyons, els pinyons al Japó tots són de la Xina, són més rodons que els nostres i no tan bonics, però també són bons.
Cada cop tinc més ajudants, és important perquè seran ells el qui hauran de fer panellets pels seus fills quan arribi el moment. Fer panellets és divertit perquè és com jugar a per figuretes de plastilina, almenys això em va dir la Shikibu.

La patufeta em va ajudar amb els de xocolata, que és com encarregar a un ratolí que et vigili el formatge, i en Miró separava els pinyons bonics dels trencats, de fet es menjava els trencats, i algun de bonic també (^_^)

És molt important seguir les instruccions del "mestre pastisser", tant la gran com el petit van prestar molta atenció a com s'havien de modelar, jo no sé vosaltres, però a Badalona, que jo recordi, els panellets tenen sempre la mateixa forma, si són de coco, cònics, de pinyons, rodons i els d'ametlla semblen panets.

L'endemà vaig parar taula, els convidats vindrien cap a les dues, al Japó es dina d'hora, entre les onze i les dotze, hi a partir de les dues es berena. Finalment vam fer 1.5 quilo de panellets, que "regaríem" amb un amb vi dolç i un bon cava.

Encara tenia una ampolla de vi dolç d'Alella, ostres era tant bo! Dolç però amb un puntet àcid que no el feia empaŀlagós com el Moscatell, va tenir molt èxit tot i que els japonesos no s'estimen gaire les begudes dolces. Però és clar panellets i vi dolç és com tastar un troç de Catalunya, i la nostra terra té molt bon gust.

Vaig trobar fa temps aquest cava en una botiga del poble del costat, Pere Ventura és boníssim, sempre que puc en compro un parell d'ampolles, per cert, un dels convidats ens va portar una ampolla de cava, també molt bo, Proyecto cu4tro es diu, amb una ampolla molt maca platejada, van triar-la per que sempre que puc els explico que a Catalunya fem cava que és com un xampany, sembla que la meva promoció a la fi té resultats, senyors del Consell Regulador del Cava, ja us passaré la factura.

 Vam menjar panellets de pinyons,

 de coco,

 vaig voler fer una prova amb "kinako", una farina de soja dolça, van quedar molt bons,

 d'ametlles,

 i de xocolata, que tenen forma de cor perquè ho vol la princesa Shikibu,

Vam comprar castanyes torrades a l'estil xinès, no sé com les fan però són molt bones, queden fosques per dins i la pell està vernissada amb una mena d'oli que fa olor com de regalèssia, però e sabor de castanya no és tant diferent de les nostres.

El primer convidat va arribar d'hora i disfressat del Detectiu Conan, la Shikibu en té un Manga així que es van posar a llegir a la seva habitació, m'escanta aquesta foto, per això us la volia ensenyar.

Els panellets i les castanyes potser són massa pesats per la canalla petita, però les llaminadures i la xocolata triomfen arreu, un convidat va portar pastissos de Disneyland en forma de caps de Mickey i jo vaig trobat mongetes de "tots els sabors" com les de Harry Potter.

Disfresses i molt de sucre! La millor combinació perquè la mainada xali d'allò més, el pares també s'ho van passar bé gaudint del cava fresquet i els panellets, els japonesos són molt oberts en qüestió de menjar ho volen tastar tot i són molt agraïts i quan van una mica gats són molt divertits.
En fi espero haver fet una mica de pedagogia pràctica sobre les nostres tradicions, almenys un petit grup de japonesos ja sap què és la Castanyada.
Per cert un petit detall anecdòtic, la castanya en japonès es diu "kuri" jo vaig aprendre aquest nom recordant Madame Curie, ^_^