dilluns, d’octubre 31, 2011

Castanyada a Hiratsuka

Enguany és el 3er que celebrem la Castanyada a la nostra nova casa, a la ciutat de Hiratsuka, aquest cop havia de ser especial, després de dos anys de proves amb bons resultats, mal m'està dir-ho, els panellets estaven llestos per veure la "llum pública" així que vam decidir convidar uns amiguets de l'escola de la Shikibu perquè veiessin que hi havia alguna cosa més al món que ditxós Halloween. La Castanyada és difícil d'explicar per a qualsevol, però al Japó és molt fàcil ja que tenen festivals d'aquest tipus, en record dels difunts, però alhora festius, sense entrar en la grolleria macabra dels anglo-saxons. Al Japó hi ha el festival de l'"Obon" del què ja us en vaig parlar fa un temps. Per això quan em preguntaven què era la Castanyada només els havia de dir que era com un Obon. Al Japó també els agrada molt menjar productes de la tardor com caquis, moniatos o castanyes, també els agrada molt menjar pastissets de la mida dels panellets, però ells els fan amb massa d'arròs. Tot plegat molt proper a la seva cultura, malgrat la distància. És curiós com les coses es poden arribar a semblar tant.

El problema de fer panellets és el temps que es triga, almenys dos dies, primer per preparar la massa i després en elaborar-los, he descobert una botiga on tenen tots els productes que necessito, ametlla en pols i sucre llustrat, fins hi tot pinyons, els pinyons al Japó tots són de la Xina, són més rodons que els nostres i no tan bonics, però també són bons.
Cada cop tinc més ajudants, és important perquè seran ells el qui hauran de fer panellets pels seus fills quan arribi el moment. Fer panellets és divertit perquè és com jugar a per figuretes de plastilina, almenys això em va dir la Shikibu.

La patufeta em va ajudar amb els de xocolata, que és com encarregar a un ratolí que et vigili el formatge, i en Miró separava els pinyons bonics dels trencats, de fet es menjava els trencats, i algun de bonic també (^_^)

És molt important seguir les instruccions del "mestre pastisser", tant la gran com el petit van prestar molta atenció a com s'havien de modelar, jo no sé vosaltres, però a Badalona, que jo recordi, els panellets tenen sempre la mateixa forma, si són de coco, cònics, de pinyons, rodons i els d'ametlla semblen panets.

L'endemà vaig parar taula, els convidats vindrien cap a les dues, al Japó es dina d'hora, entre les onze i les dotze, hi a partir de les dues es berena. Finalment vam fer 1.5 quilo de panellets, que "regaríem" amb un amb vi dolç i un bon cava.

Encara tenia una ampolla de vi dolç d'Alella, ostres era tant bo! Dolç però amb un puntet àcid que no el feia empaŀlagós com el Moscatell, va tenir molt èxit tot i que els japonesos no s'estimen gaire les begudes dolces. Però és clar panellets i vi dolç és com tastar un troç de Catalunya, i la nostra terra té molt bon gust.

Vaig trobar fa temps aquest cava en una botiga del poble del costat, Pere Ventura és boníssim, sempre que puc en compro un parell d'ampolles, per cert, un dels convidats ens va portar una ampolla de cava, també molt bo, Proyecto cu4tro es diu, amb una ampolla molt maca platejada, van triar-la per que sempre que puc els explico que a Catalunya fem cava que és com un xampany, sembla que la meva promoció a la fi té resultats, senyors del Consell Regulador del Cava, ja us passaré la factura.

 Vam menjar panellets de pinyons,

 de coco,

 vaig voler fer una prova amb "kinako", una farina de soja dolça, van quedar molt bons,

 d'ametlles,

 i de xocolata, que tenen forma de cor perquè ho vol la princesa Shikibu,

Vam comprar castanyes torrades a l'estil xinès, no sé com les fan però són molt bones, queden fosques per dins i la pell està vernissada amb una mena d'oli que fa olor com de regalèssia, però e sabor de castanya no és tant diferent de les nostres.

El primer convidat va arribar d'hora i disfressat del Detectiu Conan, la Shikibu en té un Manga així que es van posar a llegir a la seva habitació, m'escanta aquesta foto, per això us la volia ensenyar.

Els panellets i les castanyes potser són massa pesats per la canalla petita, però les llaminadures i la xocolata triomfen arreu, un convidat va portar pastissos de Disneyland en forma de caps de Mickey i jo vaig trobat mongetes de "tots els sabors" com les de Harry Potter.

Disfresses i molt de sucre! La millor combinació perquè la mainada xali d'allò més, el pares també s'ho van passar bé gaudint del cava fresquet i els panellets, els japonesos són molt oberts en qüestió de menjar ho volen tastar tot i són molt agraïts i quan van una mica gats són molt divertits.
En fi espero haver fet una mica de pedagogia pràctica sobre les nostres tradicions, almenys un petit grup de japonesos ja sap què és la Castanyada.
Per cert un petit detall anecdòtic, la castanya en japonès es diu "kuri" jo vaig aprendre aquest nom recordant Madame Curie, ^_^

18 comentaris:

Anònim ha dit...

M'encanta Isaac, estas fet tot un mestre pastisser.
Exportes la cultura catalana amb una fussió única. És veritat que els pobles no son tant diferents, només cal trobar els punts de trobada, i n'hi ha un munt.
Felicitats pels nens, pel blog i per ser com ets.
Una abraçada
Txell

Eutrapèlia ha dit...

Et necessitem a Londres, fins que he après a dir "castanya2 em passava el dia fent dibuixets de castanyes que als anglesos no els recordaven res... com a molt un coco i em penso que els pareix terriblement avorrit. No em veig en cor de traduir el conte de "marieta, marieta, estic a la primera escaleta"...
Ui, tenies raó que la Shikibu té molts de contes! Quina enveja, l'habitació! Els teus panellets són de professional, els que nosaltres hem fet tota la vida a casa la iaia tenen formes més irregulars, però també són molt bons: de pinyons, d'ametlla i els de cirera, eren els nostres tradicionals.

tobuushi ha dit...

Txell, m'has fet posar més vermell que un japonès desprès d'una copa de cava. Moltes gràcies, la veritat és que és molt divertit compartir la nostra cultura i com que tot els ve de nou, els fa molta gràcia.

Eutralpèlia. Ui! Sí, jo he viscut 3 anys a Anglaterra, i un d'ells a Londres, sembla mentida com siguent un país europeu i venint com venen de vacances al nostre, els britànics, en general, desconeixen totalment la nostra cultura. Quan els vaig dir que era de Barcelona l'únic referent que tenien era el Manuel ( el cambrer gamarús ) d'Hotel Falwty, la sèrie de John Cleese. Em van estar torturant mesos amb la conya.

Assumpta ha dit...

Quina meravella de post!! Què bé t'han quedat! i quina taula tan ben presentada... i què xula la festa dels petits! :-))

Ostres... em donen ganes de copiar-lo sencer al meu blog... de fet, amb el teu permís, crec que faré una cosa :-))

Ah! A mi també m'ha encantat la foto de l'habitació de la Shikibu amb tots els llibres! (he fet venir al meu marit a veure el post i li he explicat la quantitat de contes que té en diferents idiomes la Shikibu, Princesa dels Cors de Xocolata) ;-)

PS/ Estic a dieta!! Tingueu compassió de miiiii!! :-P

Assumpta ha dit...

Ja ho he fet... hehehe

Ferran Porta ha dit...

Per favor, quina necessitat de panellets sento!! Bona feina, pel que es veu a les fotos :)

tobuushi ha dit...

Assumpta. Saps què? Avui li volia ensenyar a la germana de l'Aya com són altre panellets i he fet un "google" per trobar fotos i he anat a petar al teu blog, un post que vas penjar fa temps, quina gràcia, no?
La Shikibu té una habitació molt gran però aviat l'haura de compartir amb en Miró, que encara dorm a la nostra habitació ( al Japó ho allarguem molt això ). La habitació de la Shikibu es pot obrir i dona al menjador d'aquesta manera l'Aya pot controlar que fan els petufets de la casa.
La festa va estar molt bé, i els amiguets van fer molta bondat, i a la fi tips de tants pastissos van acabar menjant algues salades.
Gràcies per compartir el meu post amb els teus lectors, quants més serem més riurem.
I no et preocupis que un dia és un dia, demà una bona passejada per cremar calories.
Ferran, ja saps aquest vespre panellets i castanyes, i si pots, una mica de vi dolç per fer-ho passar.
Bona Castanyada!

jomateixa ha dit...

caram, han quedat com de pastisseria!
sembla que us ho vau passar molt bé!

McAbeu ha dit...

Vinc de ca l'Assumpta i m'ha encantat trobar aquesta Castanyada a l'altra banda del món. Realment us han quedat uns panellets espectaculars!! :-))

Assumpta ha dit...

Hahaha quina gràcia que t'hagi sortit el meu blog!! :-) La veritat és que vaig fer les fotos a una pastisseria que els tenien exposats de forma espectacular i no vaig poder resistir a demanar-los permís per fer-les i penjar-les... però jo, mai a la vida he fet un panellet! ho confesso!

Fa anys vaig ajudar a la meva sogra a fer-ne, però ella era la cuinera, jo feia de Shikibu i de Miró :-))

Està molt bé això de la connexió de l'habitació amb el menjador!! :-)

Elfreelang ha dit...

Hola vinc des casa l'Assumpta que t'ha fet bona propaganda...i tenia raó....nen! família! quina mà de deu de panellets, ben fets i tots col·laborant....no tinc cap poder però si de mi depengues et nomenava ambaixador cultural i gastronòmic de Catalunya al Japó !!!! i de pas un trofeu als panellets més ben fets!

maria ha dit...

Quines carones...Us queden uns panellets perfectes.Quines ganes de menjar-ne.aquí també predominen els pinyons de Xina.Els dels país són molt cars.

fanal blau ha dit...

És un post de "nyaaaaaammmmm"!!!
fantàstic!
feliç i dolça castanyada, tant com és el que ens ensenyes!
:)

tobuushi ha dit...

Gràcies a tots el amics de l'Assumpta pels vostres amables comentaris.
Elfreelang, si tingués calers faria com els "americanos" rics de Cuba i fundaria un Casal Català, on poder divulgar la nostra cultura i reunir-nos de tant en tant. Al Japó no hi ha ni Lluc ni "ambaixades d'en Carod".
Maria, pinyons xinesos, ostres jo creia que com a molt eren Turcs! Déu ni do. ^_^

rits ha dit...

quins panellets i quina festassa! un dia ben dolç!

vinc directe de ca l'Assumpta, quina manera tan maca de celebrar la castanyada!

Carme Rosanas ha dit...

Oooooh!

Han quedat de meravella! Preciosos!

Garbí24 ha dit...

Això es mereix un 10.....les tradicions no es poden perdre mai.
Molt bona feina

Claire ha dit...

A part de ser fan dels teus panellets (sobretot dels de xocolata en forma de cor gràcies a la princesa Shikibu) m'acabo de fer fan del seu amic disfressat de Detectiu Conan!! M'encantaaaaaa!! Que graciós!!!
I la seva habitació és genial plena de tants llibres i contes!!
Una pinta genial, els panallets! A veure si demà penjo al meu blog els meus panellets!
Per cert, si mai acabes fundant el Casal Català, avisa'm que vinc volant a col.laborar amb tu! Viure al Japó i difondre la cultura catalana? Un somni fet realitat!!