Kamaboko

El dissabte vam visitar el Museu Suzuhiro de Kamaboko, als afores de la ciutat d'Odawara, a la prefectura de Kanagawa.
Kamaboko és una especialitat de la cuina japonesa, un pastís fet de farina de peix convertit en una obra d'art "Zen".
El kamaboko té una textura una més elàstica i consistent que la clara d'un ou dur o la gelatina del pernil dolç i un sabor neutre, lleugerament perfumat de peix, però que té infinites variacions depenent del peix o els ingredients afegits, que poder ser des de te, fins a verdures de tot tipus o fins i tot castanya.

El museu té moltes entrades, però la que més m'agrada és la que mena a la botiga de la secció de luxe, on es serveix el producte de més qualitat, un edifici molt elegant a l'estil tradicional japonès.

 Els magatzems també gaudeixen d'una arquitectura de muntanya difícil de veure, per desgràcia.

 Dins del museu es poden veure la secció de l'obrador on es talla la massa...

 La part de l'obrador on es barreja la massa, el terra era tan net que si podria menjar...

El kamaboko té el origens al segle XIV possiblement bassat en les boles de peix Yu Yuan xineses, la massa emprada per fer kamaboko es diu Surimi ( la fofo ) i es procesa d'una manera semblant a les baretes de cranc.

 Exemple de kamaboko amb unes iŀlustracions explicant el procés tradicional de producció...

 Tradiccionament s'utilitzaven motlles de fusta de formes diverses, sobretot, tortugues, orades...

 ...o flors com les camèlies, el cirerer o el "momiji"...

 Antigament només la gent molt rica podia gaudir d'aquest àpat...

 El primer kamaboko tenia aquest aspecte...

 El museu ofereix la possiblilitat de fer el "tastet" en un menjador tan bonic...

 Tot seguit una mostra de la gran varietat de kamaboko...

 de cinc sabors...

 de castanya...

 aplicacions a la cuina...

 de verdures...

 arrebossat...

 a l'estil "Bulli"...

 a l'estil, "can Riera" ;)

 Els nens també tenen la seva versió, amb la coŀlavoració de Tomyca...

...o Lica-chan, tot sigui perquè es mengin l'"obento"...