dilluns, d’octubre 17, 2011

Undokai 2011

 El dissabte plovia molt o sigui que es va haver d'ajornar l'"Unkokai" fins diumenge, Undokai és una trobada esportiva que s'acostuma a celebrar per aquestes dates a les escoles i instituts del Japó.
Per poder trobar un bon lloc els papes fan cua des de les 6 del matí, i després de plantar la "paradeta" a les 8 esperen que arribi la canalla amb les mares i els avis, quina son!

 L'escenari està decorat amb dibuixos de la mainada de les estrelles participants, ja us podeu imaginar quin dibuix representa a la Shikibu...

 El patufet encara no participa a la trobada, però repassa el programa per veure què hi haurà d'interessant...

 L'equip vermell llest per sortir a desfilar, enguany serà el darrer cop que la Shikibu sortirà per aquesta porta, l'any vinent anirà a l'escola primària i segur que tot serà molt diferent.

 Tots els participants, petits i grans, de l'equip vermell o blanc, escolten ferms el "Kimigayo", l'himne nacional mentre s'hissa la bandera. Confesso que és un moment molt emocionant, el Kimigayo té una melodia molt especial, molt diferent a altres himnes nacionals, la lletra és molt antiga, de fa mil anys.

 I després arriba l'hora de fer el "jurament olímpic"...

 ...i fer tombarelles...

 encistellar pilotetes...

 jugar a estirar el pal...

 ...o ballar disfressats de Songoku, el de veritat, no el de Boles de Drac.

 La tribuna de premsa...al cartell i diu "lloc per les càmeres".

 La tribuna de premsa jubilada...

 "Shiki-Bolt", la nena més ràpida de l'escola! Mireu quin estil!!!

 Una mena de "trenca-l'olla"...

 ...farcida de serpentines i paperets...

 I arriba l'hora de dinar, treiem l'Obento, quina gana!

 La Shikibu potser farà la primera colla castellera del Japó...

 Les mares també van participar...

 I els pares, fent de tatano...

 I tibant de la corda...avui "tot" em fa mal!

 Visca les campiones! L'equip vermell va guanyar per 3er any consecutiu.

 És l'hora del discurs del director, alguns ja no s'aguanten drets.

I de la "presidenta" de les mares amb el seu uniforme rosa ( sé de bona tinta que es va comprar les "bambes" perquè fessin joc amb la samarreta ).

Felicitats a tothom! Otsukaresama Deshita!

3 comentaris:

maria ha dit...

Que macos tots!

Anònim ha dit...

Hola Isaac,

Des del març que segueixo el teu blog i el trobo molt interessant. Sempre he tingut curiositat pel món nipó i gràcies al teu blog n’he après moltes coses. Personalment, trobo que és un model de societat a seguir. Tot i això, m’agradaria preguntar-te unes coses. Com és ser immigrant al Japó? Com els acull, en general, la població japonesa? Són oberts amb als estrangers? Quin tracte hi ha per part de l’administració pública? Hi ha moviments tant repulsius com PxC?

Gràcies i perdona les molèsties,
Jordi Martínez Soler

Claire ha dit...

Ai, com m'agradaria veure un undokai en directe! Sort que amb les teves fotos és com gairebé ser-hi! Gràcies!! Esteu tots genials!!! Otsukaresama!