divendres, d’abril 06, 2012

Va' pensiero...

Aquest blog no és només sobre el Japó, parla sovint de política catalana, això incomoda alguns, sobretot pel meu posicionament sobiranista, considerat radical. No m'amago, tots sabeu el meu nom, qui són els meus fills i on visc.
Potser sí que sóc radical, però vivim en un punt d'inflexió, la nostra generació serà la que decidirà el futur immediat del nostre poble, el què volem ser.
Avui he vist el programa "Òpera en Texans" de TV3 un programa magnífic que intenta acostar l'Òpera al gran públic, una gran aposta de qualitat de la televisió pública catalana a l'estil de la BBC, que és el model que molts voldríem per a la televisió del nostre país.
El programa anava dedicat al cor, i per il·lustrar com funciona, s'han triat personatges públics que treballen a TV3 sense especials dots musicals i se'ls ha fet assajar el Va' pensiero de l'òpera Nabuco de Verdi.
Desconec si hi havia una intenció amagada darrera la tria d'aquest fragment de la història de l'Òpera, però darrerament he notat que TV3 sembla sortir de l'armari nacional, i programa documentals considerats, sobiranistes, com Adéu a Espanya o Cataluña-Espanya.
El Va' pensiero és, sens dubte, un missatge patriòtic dissimulat, en un moment en què els italians volien crear un estat propi.
Catalunya, la nostra pàtria, està en un moment semblant, cada cop s'alcen més les veus dels sobiranistes amb crit d'Independència. És més cec el qui no vol veure.
Alguns voldrien que tot restés igual, per continuar gaudint dels privilegis obtingut de coŀlaborar amb l'opresor, d'altres encara no han entès res.

Fa un any durant de la commemoració la fundació de l'Estat Italià, es va programar Nabuco a Roma amb totes les autoritats governamentals, després de l'actuació del cor amb el Va' pensiero, durant els aplaudiments, algú va cridar "Viva la Italia!". El director, Ricardo Muti, va fer una pausa i va parlar per primer cop no amb la música però amb una veu clara i rotunda, us he penjat el vídeo dels fets, crec que la majoria entenem prou bé l'italià per no haver de posar traducció, però el què va succeir és emocionant.



Vola pensament amb ales daurades,
Atura't en els prats i els cims,
On s'olora la dolça fragancia,
De l'aire dolç de la terra natal!
Saluda les rives del Jordà
I a les destruïdes torres de Sion,
Oh la meva pàtria, tan bella i abandonada!
Oh record tan plaent i fatal!
Arpa d'or dels fatídics profetes
Perquè penges silenciosa del salze?
Reviu en els nostres pits el record
Parle'ns del temps que fou!
Al destí de Solima
Canta un aire de cru lament
Que inspiri al Senyor una melodia
Que infongui virtut al patiment!

3 comentaris:

maria ha dit...

No ho coneixia. Gràcies per fer-ho públic.
Un cant a la nostra llibertat. Quanta gent sàvia que hi ha al món i nosaltres aquí envoltats de gent que ens vol reprimir.

Anònim ha dit...

Hola Isaac ...

sí que hi déu haver gent que pensa que ets radical ... com també n'hi havia que defensaven que la terra era plana ...

tu a la teva i ni cas ...

el blog, sensacional ... gràcies per obrir-nos cada dia aquesta finestra a un món tan interessant com és el de la terra on vius

tobuushi ha dit...

maria.
Marina Rossell fa temps el va popularitzar.

Moltes gràcies amic anònim!