Berenars de Manga (què és abans l'ou o la gallina...)

Quan era petit, per berenar, m'agradava menjar pa amb "Nocilla" (blanca i negre), però de vegades, a l'estiu, recordo haver menjat pa amb vi i sucre. De colonies ens donaven pa amb xocolata. A la fleca hi comprava "tigretons", "panteres rosa", "foskitos", i altres exemples de "dieta" mediterrània que, amb el temps va contribuir, de manera definitiva a modelar la meva figura.

Però què berenen els nens japonesos? Algunes sèries de "Manga" ens mostren la vida real del Japó, o aspectes que il.lustren el dia a dia, potser amb un toc de fantasia, però la base es real.
L'exemple més famós és en "Shin-chan", ara que visc al Japó veig que aquesta sèrie és real com la vida mateixa, o potser més. Us puc assegurar que encara es podria "desfassar" més i continuaria ajustant-se a la realitat. Tan és així que la realitat acaba assemblant-se a la ficció.

Però parlem de berenars, de manga. La sèrie "Doraemon", ja fa més de vint anys que s'emet, és la història d'un nen, Nobita que des del futur s'auto-envia un robot en forma de gat "Doraemon" perquè l'ajudi en el seu passat. Aquest gat-robot té una falera, menjar uns pastissets anomenats "dorayaki", unes pastes rodones, de la consistència del pa de pessic, farcides de codonyat de mongeta dolça. Aquests partissets són tradicionals en els berenars dels nens "Showa", o sigui, els que ja em passat de la trentena. En aquest cas la realitat va entrar en "Doraemon", en forma de pastís.

El cas contrari és el de "Shin-chan". En Shinosuke Nohara "Shin-chan", té cinc anys i va a l'escola bressol de Kasukabe, al la Prefectura de Saitama, al nord de Tòquio. El meu sogre en diu "Dasaitama", ( "garrulilandia" ). És una zona molt vulgar sense cap altre atractiu que la seva relativa proximitat al centre.
En aquesta sèrie, en Shin-chan torna a casa cap a les tres de a tarda demanant el "merenar", és normal perquè ha dinat a l'escola cap a les onze o quarts de dotze. A dinat "obento", però aquest es un tema per un altre dia.
Per cert en la versió japonesa, la broma diu "otsuya" i no "oyatsu". l'"otsuya" és un funeral, i l'"oyatsu" el berenar.
Bé, doncs, en Shin-chan menja sempre les famoses "chokobi", amb te. De fet els nens beuen te desde petits, porta molta vitamima "C". Les "chokobi" no existien abans de la sèrie, però, la demanda a fet que l'empresa "Ban-Dai", sí, la de les joguines, conjuntament amb la cadena que produeix la sèrie, Asahi TV, les fabriqui. Aquest el un cas on la ficció s'ha tornat realitat.

Bé, i ara us deixo que m'espera el berenar, avui, pa amb "Nocilla", que el meus pares var dur-me de casa.