La clau i el duro 2 o el " delírium trèmens"

Com veuen els japonesos la independència de Montenegro?

Desconec l'opinió general, però us puc comentar les reaccions dels meus companys de feina quan els he explicat la notícia. Ja he esmentat abans que el naixement d'un nou estat europeu ha tingut poca importància per la premsa japonesa, més concentrada en la seva selecció nacional de futbol, o l'assassinat d'un nen de 9 anys quan tornava de l'escola. La distància física i cultural és tant gran...
Pels japonesos Europa és un mosaic de petits estats que aparèixen i dexaparèixen, si ens aturem un moment i ens observem des de l'exterior, tenen raó. Les fronteres europees canvien a cada moment, i ha estat així des de sempre. Al Japó la diversitat cultural i política va desaparèixer fa temps. Només petites diferències al nord, la quasi desapareguda ètnia "Ainu", a Hokaido, o molt al sud les peites illes d'Okinawa, obstinades en mantenir una certa identitat.
L'Europa que es veu des del Japó és una Europa romàntica, plena de castells, palaus i princeses, visió que els ha servit en safata l'Il.lustre director Hayao Miyazaki. Una Europa plena de petits països, reis coronats i capes d'arminyo.
-Europa és molt díficil-m'han dit,- tu coneixes tots el països?. Sí, és clar, i molts més que no surten als mapes oficials, i els he ensenyat el meu poster de l'Europa de les Nacions.
Hi ha estats més petits que el jardí de l'Emperador al centre de Tòquio, o que la Prefectura de Kanagawa. -Però, on viu la gent del Vaticà?- A Roma.- Eh? I el Premi de San Marino?- Es fa a Itàlia.
El meu sogre diu que el Japó també estava dividit en petits estats de senyors feudals però, Tokugawa Ieyasu va unificar el país cap al S. XVII, i el va fer fort. La veritat és que, abans de Tokugawa el Japó dividit va resistir la invasió del Gran Khan al S.XIII i va envadir la Korea unificada al S.XVI. El que va fer Tokugawa és tancar el país, que va viure en una autarquia paranòica durant 300 anys fins que l'almirall americà Perry i els seus "vaixells negres" van dir prou. Però també per veure això ho has de fer desde la distància.
Potser aquest vespre més d'un company, quan torni a casa, recordarà la pel.lícula de Miyazaki, "El castell de Cagliostro"(1979) i buscarà aquest antic estat europeu en un mapamundi ara ja antiquat.