diumenge, de maig 21, 2006

La guerra des de l'altre banda

Quan mirem pel.lícules de la guerra entre els E.E.U.U. i el Japó, la història que expliquen ens presenta els personatges dels "bons", l'heroi protagonista, el millor amic de l'heroi, que morirà per ser venjat per l'heroi, els companys de batalló, etc.. de manera que quan entren en combat amb l'enemic, els japonesos, et preocupa si fereixen algún dels personatges, perquè són amics teus, cada baixa del grup d'amics et sap greu. Tot i que normalment només moren uns quants americans cada baixa compta. En aquestes pel.lícules l'heroi entra a sang i fetge matant a trot i a dret potser d'una tongada 10 soldats japonesos, i, a aquell que s'ha anat a banyar al riu, o a aquell altre que surt a fer una cigarreta i que maten per l'esquena amb un ganivet per no fer soroll.
Ara jo tinc una familia japonesa, i és clar, la meva dona tenia un avi que va fer la guerra...

Un dia d'aquells de mandra, vaig començar a remenar calaixos mogut per la meva xafarderia, ara obro aquest armari, o aquell calaix a veure que hi trobo. Faig fer una troballa genial. L'album de fotos de l'avi, en Hachiro Kitamura. Són fotografies preses durant la guerra en els moments de descans, en companyia d'amics i amigues. Hi ha fotografies de Manil.la i de Manxúria, per aquest ordre, els destins de l'avi. També hi ha la fotografia de la partida, on es veu molta gent del poble que s'acomiada del seu veí, en Hachiro surt al costat de la seva jove dona, la Tsugi.


Hachiro va fer la guerra a les Filipines i després a Manxúria, allí va ser capturat pels Soviètics que el van tancar en un camp de concentració. Va restar desaparagut durant 2 anys, la Tsugi, desesperada va anar fins la Xina per buscar el seu marit però va tornar de buit. Quan menys s'ho esperaven, el van alliberar.
Aquests anys perduts van restar tancats en la memòria d'en Hachiro, la meva dona diu que el seu avi era molt reservat, amant de la lectura ( quan va morir va cedir la seva col.lecció a la biblioteca de Hadano, fins fa poc hi havia una secció "Hachiro Kitamura"), i de la natura, va ser un de fundadors del centre excursionista de Hadano, i un fumador empedreit. Em costa imaginar en Hachiro com un soldat assassí, malvat i cruel, com el de les pel.lícules americanes.

Ara quan les torno a mirar, m'imagino el Hachiro banyant-se al riu o aquell que surt a fer una cigarreta en una nit freda sota el cel de Manxúria, i crido per avisar-lo, si el maten no podrà tornar i tenir fills, i jo em quedaré sense l'Aya.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Mare meva Isaac! Ets tot un poeta! M'he emocionat amb la història... Q guapo. Llegeixo sovint el teu blog i em sembla molt interessant. M'alegro q estigeu tant b. Si veniu, m'encantaria saludar-vos. I tard o dhora anire al Japó i espero q em feu de guies si podeu. Sóc la germana del Carles i la Txell, l'Helena. T'ha parlat d mi, ja aniré posant coses. Molts petons per tota la familia i bona salut.
Shildor

La vaca que vola ha dit...

Hola Helena, a et conec, et vaig coneixer en persona quan eres petita, i encara treballava a Pizza Hut.

M'encantaria fer-te de guia al Japó. És un pais d'aquell en que et pots perdre fàcilment, bé, això també pot ser divertit.

Gràcies pels teus comentaris i fins aviat.