Si no ets bon minyó vindran els "Kitashosen"...

Una història que fa por. La Megumi Yokota tenia 13 anys l'any 1977 quan va desaparèixer. Durant els anys 70' i 80' 13 ciutadans japonesos van desaparèixer sense deixar rastre. L'any 2002, el govern Nord Coreà va admetre haver comès els segrestos d'aquests ciutadans. El govern japonès feia temps que sospitava que les estranyes desaparicions estaven relacionades amb el govern de Pyongyang. Aparentment els segrestats eren forçats a ensenyar l'idioma i la cultura japonesa a possibles espies que, més tard es farien passar per japonesos. Segons el govern coreà la Megumi es va suïcidar l'any 1994. L'any 2004 van retornar les seves restes mortals a la família. Una anàlisi de l'ADN per part del govern japonès va descartar aquelles centres com a restes genètiques de cap membre biològic de la família Yokota. Segons el govern coreà, la Megumi es va casar l'any 1986 amb un ciutadà sud-coreà també segrestat, Kim Young-nam, la parella va tenir una filla, l'any següent. El nom de la nena es va dir que era Kim Hye-gyong, però en realitat és Kim Eun-gyong. El passat mes de juny, la família sud-coreana de Kim Young-nam es va poder reunir amb ell, la seva filla i la seva parella actual, durant la reunió, en una roda de premsa, Kim Young va corroborar la versió oficial del seu govern d'"adopció". Segons Kim Young, Megumi va llevar-se la vida a l'hospital després d'una llarga malaltia mental. També, segons, ell, les restes mortals que es van entregar a la família són verdaderes. Sincerament, no hi posaria la mà al foc, però crec que aquest home menteix, i la reunió familiar va ser el premi a la seva mentida. Per altra banda, si vius en una dictadura i la teva vida i la de la teva filla depenen del que diguis davant de les càmeres de televisió, l'elecció és fàcil. Encara que jo, com molta gent d'aquest país pensa que potser sí que és morta, al no poder suportar el segrest vitalici, o potser és viva però massa destrossada, per poder mostrar-la en públic. El cas de la Megumi, és el més famós per la insistència de la família que mai no ha aturat les seves reivindicacions, fins hi tot el president americà George Bush, ha rebut a la seva mare, que va tenir l'oportunitat d'exposar el seu cas davant del Congrés dels Estat Units. Durant els anys 80', els segrestos nord-coreans van passar de la "llegenda urbana", la més horrorosa realitat, corroborats per testimonis coreans evadits dels "gulag" on estaven internats els segrestats. Els darrers atacs amb míssils en aigües de sobirania japonesa, han tornat a renéixer les pors a la ciutadania japonesa. I no és per menys, la Megumi de 13 anys tornava de l'escola quan uns estranys li van robar el futur, i van destrossar la vida dels seus pares i la seva pròpia. L'hermetisme de Corea de Nord, la desconeixença del país, les mentides repetides de la seva administració, fan que s'agreugi el sentiment d'amenaça i por. Quant de petit era massa trapella l'àvia em deia, "si no fas bondat et vendrem als gitanos", no és estrany que les mares japoneses utilitzin la mateixa frase, canviant "gitano", per "nord coreà" (kitashosen).