dilluns, de setembre 11, 2006

11 de setembre de 2006

Com cada any, des que sóc al Japó, celebro la meva diada, a Tòquio no hi ha casal català ni res que si assembli. O sigui que segueixo el meu ritual.

La vigilia de la diada a la terrassa de casa encenc una espelma on l'endemà plantaré la bandera. Alehores acompanyat de l'Aya i aquest any, per primer cop, per la meva filla, llegeixo en veu altra el poema, "el fossar de les Moreres". (Pobre filleta, no sé si aguantarà tanta estona...)

La mateixa diada, de bon matí, planto la Senyera al costat més visible de la terrassa, ben amunt, que tothom la vegi. Alehores canto els "Segadors". Al cap verspre qual es fa fosc, torno a encendre una altra espelma, als peus de la Senyera, alhores dic:
-faig això en record i memòria dels qui van morir per defençar la llibertat del meu país, i perquè la història no caigui en l'oblit.


Aquesta setmana he descobert aquesta llei del Parlament. Que d'una manera incontestable otorga la ciutadania catalana a la meva parella i a la meva filla.

Llei 18/1996, de 27 de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes de
l’exterior.

El President de la Generalitat de Catalunya.

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo,
en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut
d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent llei.
(...)

Article 2
La Generalitat reconeix la catalanitat dels membres de les comunitats catalanes
de l’exterior, amb independència de llur ciutadania personal actual, i llur dret a participar
en la vida cultural i social del poble català, del qual són part, i a compartir-
ne els ideals col·lectius, (...)

Article 4
Als efectes del que estableix aquesta Llei, tenen la consideració de membres
de les comunitats catalanes a l’exterior, per mitjà de llur adscripció a les
respectives associacions catalanes d’arreu del món:

a) Les persones residents fora del territori de Catalunya i llurs cònjuges i
descendents, als quals es refereix l’article 6 de l’Estatut d’autonomia de
Catalunya.

b) Les persones nascudes a Catalunya que en foren evacuades o bé que hagueren
d’exiliar-se’n per raons polítiques i que mantenen llur residència a l’estranger.

c) Les persones que, per qualsevol altra circumstància, se senten vinculades a
Catalunya, a la seva cultura, a la seva llengua, a la seva personalitat nacional i al
seu destí com a poble, i tenen algun lligam jurídic amb les associacions que
compleixen, en llurs actuacions, els objectius d’aquesta Llei.
(...)

Us deixo amb uns versos que, pels que vivim lluny de la nostra terra, expessen molt bé el nostre sentiment.

"El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor."


Lluís Llach, País petit.

5 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Sincerament noi, tan bonic és el teu ritual com la capçalera d'avui de la teva pàgina. Felicitats per ambdues coses !!

Anònim ha dit...

Molt bona la teva particular celebració de la diada.

Aquest any he vist menys banderas als balcons de casas i pisos, en vaig veure més d'Espanyoles el día que va guanyar la selecció Española el Mundial de Basket, una llàstima...

::JOSEP::

La vaca que vola ha dit...

Josep, això que dius no m'extranya, però no és preocupant ja que no tornarem a tenir un mundial fins d'aqui uns anys, i aleshores han de tornar a guanyar, si guanyen. De moment a Catalunya no es veuen gaires banderes espanyoles el 12 d'octubre, això si que faria por, eh?

Albert ha dit...

Em fa gracia, ja conec tres catalans a Toquío.

La vaca que vola ha dit...

Albert, si ets l'Albert que em pemso, amb tu ja em farem 4.
Podem montar els "quatre gats".