diumenge, de setembre 10, 2006

Jo també vull un estat propi (VII)

Pau Casals i Defilló (Vendrell 1876-San Juan de Puerto Rico 1973)


Va ser violoncel·lista, director i compositor, però la seva gran contribució al món de la música va ser la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel·listes del món.

El 1971 va compondre l’himne de les Nacions Unides. El secretari general de les Nacions Unides li entrega la Medalla de la Pau.

Discurs de Pau Casals a les Nacions Unides:

(anglès original)
This is the greatest honour of my life.
Peace has always been my greatest concern.
I learnt to love it when I was but a child. When I was a boy, my mother —an exceptional, marvellous woman—, would talk to me about peace, because at that time there were also many wars.

What is more, I am a Catalan.

Today, a province of Spain. But what has been Catalonia?
Catalonia has been the greatest nation in the world.
I will tell you why.

Catalonia has had the first parliament, much before England.
Catalonia had the first United Nations. All the authorities of Catalonia in the Eleventh Century met in a city of France, at that time Catalonia, to speak about peace, at the Eleventh Century.
Peace in the world and against, against, against war, the inhumanity of the wars.

So I am so happy, so happy, to be with you today.
That is why the United Nations, which works solely towards the peace ideal, is in my heart, because anything to do with peace goes straight to my heart.

I have not played the cello in public for many years, but I feel that the time has come to play again.
I am going to play a melody from Catalan folklore: El cant dels ocells.
Birds sing when they are in the sky, they sing: "Peace, Peace, Peace", and it is a melody that Bach, Beethoven and all the greats would have admired and loved.
What is more, it is born in the soul of my people, Catalonia.

(traducció al català)

Aquest és l'honor més gran de la meva vida.

La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació.
Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. Quan jo era un noi, la meva mare —una dona excepcional, genial—, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres.

A més, jo sóc català.
Catalunya avui és una província d’Espanya, però què ha estat Catalunya?
Catalunya ha estat la nació més gran del món.
Us explicaré per què.
Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra.
Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per parlar de la pau, en el segle XI.
Pau en el món i contra, contra, contra la guerra, la inhumanitat de les guerres.

És per això que estic tan i tan feliç de ser aquí amb tots vostès.
Perquè les Nacions Unides, que treballen únicament per l'ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau m’hi va directament.

Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però sento que ha arribat el moment de tornar a tocar.
Tocaré una melodia del folklore català: El cant dels ocells.
Els ocells, quan són al cel, van cantant: "pau, pau, pau” i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat.
I, a més, neix de l'ànima del meu poble, Catalunya.

Estic trist, trist i avergonyit que els catalans d'avui no estiguem a l'alçada d'aquest gran discurs.

2 comentaris:

vullunfestuc ha dit...

Tens raó, és una vergonya que no apareguin catalans públics com els d'abans.

Carquinyol ha dit...

Doncs si, és ua vergonya que a aquells catalans que afagen certa notorietat s'oblidin de la seva terra.