La meva bici

Japó és un país de bicicletes, com ja us he comentat més d'una vegada, molta gent es desplaça en bici, per dur els nens a l'escola, per agafar el tren, per anar al súper, etc...
Jo també tinc una bici, que pesa com un burro mort! La va comprar de segona ma la meva sogre, però no la utilitza, per això li va "cedir" a l'Aya, i aquesta, al seu temps a mi.
La bici en qüestió va costar 6.000 iens ( 36 euros ), més 500 ( 3 euros ) d'impost de matriculació.
No la puc deixar on vull, hi pàrquings de bicis a les estacions, que s'han de pagar, si la deixés mal aparcada vindria la "grua" de bicis, una mena d'home del sac que se'n du les bicis dolentes, l'amic Bernat ja a tingut més d'un ensurt amb aquest tema.
Enyoro la meva bicicleta d'alumini que tenia quan vivia a Catalunya fins que algú me la va robar de dins de l'estudi d'un pintor amic meu que treballa al Raval de Barcelona.
Aquí puc estar segur que ningú me la robarà, o almenys això sembla, pràcticament ningú lliga les bicis, i com a únic sistema de seguretat tinc un petit pistonet que bloqueja els radis de la roda del davant, japanese high tech, us ho dic jo.
Tanmateix ets pots moure amb una certa comoditat, això es can pixa, no hi normes i tothom fa el que li peta, el pitjor es trobar-te amb una "maruja" que es pensa que està fent el Tour de France, aquestes són molt perilloses, van a la seva i no els importa ningú, són com Messala de Ben Hur amb el seu "carro grec".