divendres, de febrer 20, 2009

Crisi...

L'altre dia vaig veure aquest cartell de Softbank, una de les tres grans empreses de telefonia del Japó. Malgrat la crisi, Softbank continua contractant gent. Dic malgrat la crisi perquè al Japó, encara que no ho sembli, ha estat un drama.
Les empreses japoneses solien contractar els seus nous empleats abans que aquests acabessin la universitat, així qualsevol estudiant més o menys bo tenia segur que en acabar els seus estudis començaria la seva primera feina, normalment poc remunerada, uns 160.000 iens al mes ( una 1.300 euros ). Malgrat tot la certesa d'una feina, que en l'època del desenvolupament del país podia ser l'empresa de tota la vida. Com el pare de l'Aya que només ha treballat per una empresa durant tota la seva carrera, pujant gradualment de càrrec fins arribar on és ara, per mèrits propis i per antiguitat a l'empresa.
Aquesta era la vida a la que estaven acostumats els japonesos fins el "pet" de la bombolla a mitjans dels anys 90.
Malgrat tot les empreses continuaven contractant estudiants abans d'acabar la carrera, les entrevistes es feien ara el mes de febrer, per incorporar-se a la nova feina a l'abril.
Aquest any, però, tot hi haver fet entrevistes, l'empresa del meu sogre no ha contractat cap nou estudiant. Si que ho ha fet l'empresa mare però pre jubilant empleats veterans.
I és que al Japó les empreses han de pagar un plus per l'edad, per exemple si tens 20 anys pots cobrar 200.000 iens, 30 300.000 iens, i així successivament.
A l'empresa del meu sogre hi ha empleats veterans que tenen l'única funció de fer fotocopies, i passar paperassa, aquests són càrrecs sense importància fàcilment reemplaçables per nois o noies joves que cobraran menys de la mitat del sou per fer la mateixa casca.
Així doncs ens troben amb una crisi de comença per baix i va fins dalt.
Les empreses grans com Sony, o Nissan deixen de contractar nous reclutes, i fan fora els vells empleats els quals no cobraran la pensió fins als 65 anys, això si la cobren ja que es va descobrir que el sistema de pensions nacional havia caigut degut a la mala gestió dels responsables del govern.
Ajustaments de personal que afectaran a tothom, i és que el primer del que te n'adones quan treballes en una empresa japonesa és que hi sobra gent.
L'altra dia, per exemple, vam anar a triar materials per l'interior d'una casa, i ens van atendre tres persones, l'interiorista, l'arquitecte interiorista, i l'agent comercial de la constructora, cada mitja hora entrava una noia amb una safata amb te, i una altre que recollia les tasses buides.
Les empreses estan retallant despeses en ma d'obra, però això pot trencar el fràgil equilibri del país.

De moment empreses del motor, com Toyota han acomiadat als empleats "prémer-botons", treballadors estrangers poc qualificats, que no parlen la llengua. Els han acomiadat, hi els han fet fora dels apartaments de l'empresa. Amb aquests la solució és fàcil, quan se'ls acabi el permís de residencia, puntada i porta cap al Perú, Brasil, o Uruguai, però que faran amb els japonesos? De moment els deixen viure als parcs públics amb una sopa al dia oferta per alguna ONG.

I n'hi ha que es pensen que al Japó lliguem els gossos amb llangonisses...

3 comentaris:

Bernat Agullo ha dit...

ei -- aixo de les entrevistes al febrer falta dir que la feina era a l'abril DE L'ANY SEGUENT! o almenys es com era ara ultimament...

amb la crisi pero moltes empreses han hagut de cancel.lar molts d'aquests contractes deixant l'aspirant desmuntat ja q tenir gaires forats al curriculum no esta massa ben vist (agafar-se uns mesos enter universitat i feina per exemple)

jo de moment no tinc res, aixi q tpoc he tingut el problema de les cancel.lacions :D

tobuushi ha dit...

Tens raó les entrevistes són, normalment per entrar a l'empresa l'any següent. A mi em va passar quelcom de semblant amb Dentsu, despres d'aporvar l'entrevista i oferir-me feina em van fer esperar 6 mesos i després ja no n'he sabut res més. L'ètica també l'han perdut, amb la vergonya.

Carquinyol ha dit...

Sigui al Japó o aquí, sembla que estem igual arreu, cadascú al seu estil.