divendres, d’abril 01, 2011

La dieta del terratrèmol

Aquest és un post una mica frívol, potser. Avui no us vull parlar de cap tragèdia, ni de sacsejades sísmiques, que en tenim, ni dels nivells de radiació, tot i que en clau desenfadada iŀlustra pel què hem passat.

Fa un mes vaig anar al metge a fer la "revisió" anual, un cop has fet 40 anys ( 40! ) el govern t'aconsella que et facis revisions mèdiques periòdiques per veure els nivells de colesterol, l'aparell digestiu, etc...
Jo que vaig patir una malaltia de Crohn als vint anys que em va tenir tres mesos a l'hospital de Sant Pau i de la qual em vaig recuperar totalment ( miracles de la medicina ), jo,  com deia, fa vint any que visc de "propina", petit i rabassut, sóc massa gras pels estàndards japonesos tot i que tinc, si fa o no fa, la panxeta típica que han anat fent el meus company d'escola, la panxeta de la dieta mediterrània ( i d'estar hores i hores assegut dibuixant ninotets davant el Mac ). Així doncs el metge em va dir que m'havia d'aprimar 10kg, que tenia el colesterol alt i que si volia continuar vivint la "propina" uns quants anys més, calia que sortís a fer exercici una mica cada dia, sinó el cul em mutaria en forma de cadira d'IKEA.
Així que cada dia ( més o menys ) surto de cada a fer una passejada, i m'escolto la Competència, a la PSP i passejo com els iaios al parc central de la ciutat.
Però aquest petit exercici no sembla prou i no hi manera de baixar panxeta, i fer ginmàs sempre m'ha fet mandra.
De sobte, el divendres 11 va arribar el terratrèmol, i les coses van canviar, la por, l'estrés, la falera per conservar el rebost ple per "si no fos que...", els talls de llum, les anades al súper a la recerca de piles, llet o aigua, total que en una setmana em vaig aprimar 3kg! Un rècord pel meu metabolisme.
A casa l'Aya també s'ha aprimat, tant que no pot donar sang ( has de pesar 50kg com a mínim ), els únics que no han canviat són la canalla que sembla que visqui en un altre planeta ( o en vingui... ).

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Jajajaja!!
No cantis victòria que encara te'n queden 7!!!!
Jo vaig passar la ITV fa un parell de setmanes i n'he de perdre 2. Elis elis....!!! :P
M'agrada veure que t'ho prens amb humor!!
Ànims i petonets als quatre.

Txell

Marta ha dit...

Ja et va bé aprimar-te , ja, peró a qui no li convé gens es a l'Aya!! Que ja està molt prima i acabarà molt agotada.
També m'imagino que el fet de tindre que fer els apats mentre encara es de dia, fà que gastis més quan no tens la llum, no??
A veure si vindrà un altre germanet!!
Molts petons pels 4!!!!

maria ha dit...

Us ha arribat aquí el famós llibre de la dieta Dukan?
A les fotos se us veu bé...

Unknown ha dit...

jejeje ets molt bo i jo tambe tinc la panxeta d'esta devant del mac.
anims i petons desde Terrassa

tobuushi ha dit...

Txell
2 quilos! Això ho recupero jo quan vaig a casa els sogres. ;)

Marta
L'Aya diu que està una mica grassa, però has de pensar que els estàndards japonesos són diferents als nostres, jo hauria de pesar 50 quilos si fos japonès!
Quan es fa fosc és l'hora d'explicar històries, la Shichan s'ho passa teta amb les espelmes, és com si fos Nadal o una festa d'aniversari. Quan se'n va a dormir estem fets pols, tot plegat ens deixa molt poc temps per "fer germanets".

Sotimim Panda
Panxeta "mac" o entrepans amb Viandox?

tobuushi ha dit...

Maria
La dieta Dukan?
No, n'he sentit a parlar, però no em facis cas, que visc a la lluna jo.

El que et recomanen el metges japonesos és que facis una mica d'exercici, que no beguis massa sake, i que mengis poc i equilibrat, i sobretot que no piquis ni facis ressopó!

David Fibla ha dit...

Doncs encara sort que no estàs al meu lloc. Faig 1.74 d'alt i peso 83 kilos. Em va perfecte per fer castells però crec que al Japó seria una balena.
l'Aya que no s'aprimi més o te l'hauràs de mirar dos cops per veure-la.
Sort amb la dieta i anima't a còrrer una mica cada dia.

tobuushi ha dit...

David
Doncs potser sí que ets una mica gras pel Japó, el meu sogre fa 1.77 i pesa 74Kg, el que segons el meu metge hauries de pesar tu.
Per cert jo de tu no hi pensaria gaire a ser una balena al Japó, ja saps que aquí ens les mengem!