25.000 morts, 145.000 refugiats, 60.000 llars per construir, 300.000 milions de iens en destrosses, un balanç prou normal per un país que viu al llom d'una carpa gegant ( una llegenda japonesa ).
Ahir vaig passar pel carrer que mena a l'estació, estaven arreglant el terra de la calçada, sembla ser que els constants terratrèmols l'havien esquerdat, ni m'hi havia fixat. A un mes del terratrèmol, Hiratsuka adoba els carrers clivellats, l'aeroport de Sendai torna a funcionar, i ja hi ha llet, iogurts i aigua al les botigues, amb dos pebrots! Ha passat un mes i el país avança, ens en sortirem i tant que sí.
Per cert les samarretes que he fet per Fakejoy estan tenint molt èxit! Gràcies a tots!
1 comentari:
Buf!! Em pensava que no escriuríes!! Les fotos dels cirerers són precioses, en quan us en sortireu, es que....es SEGUR!!! Qui ho podia dubtar, un país tan emprenedor, que quan el descobreixes et quedes enamorat d'ell.
La meva cosina hi va viure molts anys i cada dia l'enyora, els seu fill va neixer allí i ell te molt clar que acabarà anant a viure allí. El Marcos ja hi anat dos vegades!! I per que aquest any el congrés li toca anar-hi a un altre company seu per que sinó segur que hi anava! El divendres passat la Universitat de Barcelona de Física feien una butifarrada per recaudar diners pels afectats al Japó.
I la teva samarreta serà una gran ajuda.
Gracies a tu!!
Molts petons a tots 4!!!!
Publica un comentari a l'entrada