irassahimase goshujin sama!

Aquesta és la frase de benvinguda que rebreu si aneu a un "meido cafe" d'Akihabara.
Per els que sou totalment aliens a la cultura "Manga", tot el que us he dit us sonarà estrany.
Us ho explicaré. Akihabara és un barri de Tòquio, un barri amb milers de botigues d'electrònica, com Andorra però en "bèstia", més d'un milió de persones visita diàriament aquest barri, i no exagero, heu de tenir en compte que l'àrea metropolitana de Tòquio té 25 milions d'habitants. Però Akihabara és més que una gran botiga d'electrònica, és la "Meca" dels "Okakus" de tot el món. El lloc on pots trobar des de llibres a tots els objectes relacionats amb el "Manga". Hi botigues de models (ninotets i maquetes), de disfresses, karaokes especialitzats, i el més impactant de tot, el "meido cafe" (cafès amb minyones).

Aquests establiments néixen com a conseqüència d'una demanda produïda per les sèries de manga "Moe". Però que es "Moe", literalment el terme vol dir "florir", però costa trobar-hi la relació, en realitat "Moe", es trobar "morbo" als personatges de Manga, sentir una certa atracció afectuosa en vers ells. Jo, personalment els trobo d'un cert erotisme dissimulat, en una cultura tant reprimida com la japonesa.

Els personatges "Moe" són alhora noietes joves, sempre disfressades amb veuetes de nena petita, amb ulls grans típics del Manga, però també amb atributs sexuals i llenceria insinuant. Aquest personatges de ficció tenen la representació real en models molt joves, més o menys fins als 25 anys com a molt. Aquestes models s'anomenen "Idols", i són portada de Mangues i protagonitzen vídeos on surten en bikini.
Per arribar a esdevenir "Idol", hi han molt camins possibles però un dels mes utilitzats els de de treballar en un "maido kafe". En aquest cafès els clients, normalment nois, però, també hi van moltes noies, trobaran unes cambreres vestides com a minyones franceses, un dels fetitxes més populars dels "Otaku".

Per uns 500 yens, la noia et rebrà dient "benvingut amo", i et servirà algún batut decorat amb nata i cireres confitades. Per 4000 0 5000 yens, potser més, segons la noia o el local, podràs anar en un reservat on la noia es posarà el vestit que tu li triïs. Val a dir que el sexe està fora de qüestió. No és això el que busca el cient i tampoc el tipus de local.

També hi ha serveis afegits con jugar al "pai-manetes", al "pedra, paper, tisora", etc...
Altres locals s'han especialitzat en "imoto" (germana petita), on les cambreres tracten als clients de germà gran, i, juguen amb ell amb nines, i li parlen amb veueta de falset.

També hi ha els cafès "nekko-moe" on les cambreres van disfressades de gatetes i diuen "nyan, nyan", mentres fa que vinguis amb la mà coberta d'un guà de peluix, és molt "Moe"!!!
Recentment la moda és el "megane-moe", consisteix en que totes les cambreres, a part de l'uniforme corresponent, duen ulleres.
Un document impagable de la cultura "Otaku", és la pel.lícula, "Densha no otoko" (l'home del tren), que explica les peripècies d'un "Okaku" que s'enamora d'una noia "normal". I com segueix els consells del seus "amics" de xat, un personatges, a quin més "freaky", que tenen doble personalitat, una, la "real" (potser), la del "salary-man, el policia, la botiguera, i l'altre, la del "nick-name" del xat.

Les cambreres dels "meido cafe" s'han fet tant populars que fns hi tot ajuden al govern metropolità en les sever campanyes de reciclatge repartint bosses de roba per substituir la típica bossa de plàstic de les botigues. Així doncs, les pots trobar, inusualment passejant per carrer fent campanya.

Ja ho sabeu, si mai voleu viure en una pel.lícula de dibuixos animats, Akihabara és el lloc.
Kiwosukete goshujin sama! Cuida't quan tornis a casa amo!